Pilar Pàmpols: "Hem de defensar els nostres productes sense caure en males praxis comercials"

Quedem a última hora de la tarda. El local, amb amples despatxos i una sala d’actes, és a les fosques. L’anterior president, el Josep Maria Pagès, va engrescar la Pilar a participar del relleu: “Ens va convèncer a cinc dels col·legiats més joves perquè assumíssim aquesta nova etapa i al final em va tocar a mi el càrrec.”

És presidenta per accident?

Quan ens vam reunir senzillament vam acordar treballar en equip, no és accidental sinó circumstancial. Avui parlo jo, però la feina la fem entre tots els de la junta. Seria inviable assumir la responsabilitat de tirar endavant un col·legi en solitari.

Quins són els reptes?

Continuar la línia de l’anterior president, que va començar a treballar per obrir encara més els avantatges del col·legi als agents comercials de Lleida. Nosaltres som un col·lectiu professional amb una realitat molt peculiar, perquè estem en tots els sectors. El fet que cadascú es relacioni més amb els seus clients que no pas amb altres companys de professió fa que estiguem també una mica sols. El món canvia molt ràpidament i el col·legi ha de donar suport als agents per adaptar-s’hi: a banda dels serveis que prestem també volem tornar a ser la referència dels professionals i que trobin un espai per aprendre, per millorar o també per intercanviar.

Un agent comercial és aquell que és capaç de vendre’m allò que no necessito?

Jo més aviat diria que és aquell que està compromès amb el seu proveïdor i sap fer una bona radiografia del mercat per trobar aquell client que necessita el que ell ven. Fins i tot en el cas que no ho sàpiga.

S’hi val tot per vendre?

Des del col·legi apostem per les bones pràctiques, i per això estar col·legiat també és una garantia de cara el client. La crisi potser va dur algunes persones a situacions una mica incòmodes, i es van trobar amb companys que optaven per utilitzar tàctiques èticament dubtoses. Suposo que la pressió del moment va portar alguns agents a situacions límit, però no és el més desitjable ni sa. La competència és legítima i hi ha moltes maneres de fer valer els nostres productes, tampoc cal caure en males praxis.

Si jo fos agent comercial, per què m’hauria de col·legiar si no és obligatori?

Fa molts anys potser era una qüestió més relacionada amb el prestigi, però els canvis que ha experimentat la societat a tots els nivells han fet que les noves generacions perdin l’interès pel col·legi. També hi ha molta gent de pas en aquest sector, i molta gent que no està realment preparada per vendre. El que nosaltres volem és seguir la línia heretada: crear un espai de trobada i serveis que donin eines per aprendre, per créixer a nivell professional i per facilitar-nos el dia a dia. Vendre és la nostra feina, i és igual si són pomes, rodes o espectacles culturals, com és el meu cas.

Vostè sempre s’hi ha dedicat?

No, jo vinc de l’educació infantil i vaig treballar en una escola bressol a França durant deu anys. Quan vaig tornar a Lleida vaig canviar de sector, i una vegada vaig assumir que era venedora, vaig buscar el meu col·legi de referència. Suposo que al país gal havia interioritzat l’orgull de pertànyer a un col·lectiu professional.