Heura Gaya: "Cantar a casa imposa, però et fa sentir molt acompanyada de la teva gent"

Deu el seu nom a la poeta d’Ivars d’Urgell Maria-Mercè Marçal. Per ser més exactes a la seva filla, a qui l’autora Cau de Lluna va posar, precisament, Heura. Amb aquests precedents no resulta estrany que per a la cantant i grallera junedenca establerta a Torregrossa, Heura Gaya, els versos de Marçal hagin estat sempre presents a la seva vida. Ara que acaba d’estrenar maternitat i primer disc en solitari, Gaya (Segell Microscopi, 2019), no resulta gens estrany trobar-hi una Cançó de bressol, que l’escriptora tres voltes rebel va escriure per a la seva filla Heura.

Com es decideix a impulsar aquest projecte en solitari, Gaya?

Ja fa anys que estic vinculada a projectes de folk, com Tornaveus o la Cobla Catalana dels Sons Essencials, però des de cinc o sis anys ençà, sentia la necessitat de buscar el meu propi llenguatge, i un projecte que fos 100% jo mateixa. La composició també era quelcom que sempre m’ha atret molt, però mai hi havia dedicat massa temps. Arran de la meva maternitat, ara fa un any i mig, he fet més buidatge d’agenda i han tornat a aflorar les idees i l’energia per fer-ho.

Què li interessa mostrar?

Es tracta d’un disc intimista que juga amb tres potes: la dels poetes, la de la música tradicional i la de la composició. Pel que fa als poetes, la majoria són catalans, encara que també n’hi ha algun d’alemany. La idea del gènere és que sigui pop/folk. Tot plegat té una petjada molt forta del compositor i concertista Eduard Iniesta.

Quins criteris ha seguit a l’hora d’escollir els poetes que musicaria a Gaya?

En primer lloc, Maria-Mercè Marçal és molt important per a mi. De fet, em dic Heura per la seva filla, tot i que la seva cançó no l’he feta jo, sinó el compositor i concertista Eduard Iniesta, però m’agrada molt que sigui en aquest disc. També hi ha J. V. Foix perquè necessitava un poema que parlés de la terra atès que tenia una melodia que m’agradava molt i volia utilitzar. Un altre poeta es Josep Maria de Sagarra, encara que en aquest cas el trio pel músic, Toldrà. A vegades la cerca és “tinc això i necessito un poema que sigui d’aquesta manera” i en canvi, altres és tot el contrari, hi ha un poema que m’agrada i busco musicar-lo.

Vostè és de Juneda, tot i que establerta a Torregrossa, i a Lleida va presentar el disc precisament al Teatre Foment de la població de les Garrigues. Això de cantar a casa, imposa o bé la fa sentir més còmoda?

És cert que imposa perquè són les persones que t’han vist créixer, que t’has trobat pel carrer, la família... però al mateix temps et fa sentir acompanyada per la teva gent. Ara ja tinc superat sortir a escena, perquè fa molt temps que ho faig, així que em venia molt de gust presentar el disc a casa, perquè és quelcom molt personal, molt lligat a la meva vida i la meva infància. Em feia molta il·lusió que el primer lloc on el presentéssim a les Terres de Lleida fos a casa meva, al teatre on vaig fer el festival de ballet des de petita... Era un lloc molt important per a mi.

Quin feedback està tenint del públic?

En la majoria dels casos les sensacions són de sorpresa, però molt bones. Per als qui coneixen la meva trajectòria folk, troben el disc molt pop i els que no, els sorprèn que en un disc pop hi hagi tanta arrel tradicional.

Té pensat fer-ne algun altre?

És molt aviat per assegurar-ho, perquè just acabem de treure aquest primer, però m’agradaria que sí, que els propers anys estiguessin focalitzats en aquest projecte. Tinc ganes de continuar.