Marialba Revés: “L'amor i el respecte a la literatura són un aliment per a l'ànima”

La Marialba Revés (Lleida, 1958) es defineix com a novel·lista 100%. Ho diu perquè s’hi dedica a temps complet. El cert, però, és que sentint-la parlar del seu amor per la literatura no queda cap dubte que també ho és per la passió que li desperta crear històries i connectar amb els seus lectors. Acaba de publicar el seu segon llibre, Elogi del tres (Pagès Editors), una novel·la curta protagonitzada per la pintora i escriptora Fiona Roncatto, en la qual res és el que sembla. Això sí, ja en té quatre més a la recàmera.

Com va sorgir Elogi del tres?

Per una banda, és un repte que jo mateixa em vaig imposar després de llegir unes 20 o 30 novel·les breus. Vaig haver d’estripar molt perquè jo tenia una gran història i resumir-la en 90 pàgines era un desafiament. Però m’ho vaig passar molt bé. Per altra banda, m’ha servit per adonar-me que casa meva és la literatura i que vull llibertat de cànon. És una reafirmació del meu amor a la literatura. Podria dir també que és un elogi als llibres, a l’amor i a les seves diferents formes: l’amor compassiu, el convencional, el tradicional, l’apassionat, el boig, l’amable, el desenfrenat. En aquest llibre surten totes les classes d’amor.

Deia que havia estripat molt.

Sí. Seguia les rutines de sempre però retallava i retallava. És a dir, jo sempre escric al matí, perquè sóc novel·lista 100%, vull dir que només em dedico a això. Així que m’aixecava, dutxa, cafè i a escriure. Un cop havia passat el matí i la dèria d’escriure, el meu procés era dinar, descansar una mica o passejar a la tarda i repassar el que havia escrit al matí, sempre amb l’esperit d’estripar, retallar o tatxar. Això implicava que a la tarda em podia carregar tot el que havia escrit al matí o la meitat. També posar molts punts i escurçar subordinades.

Quines diferències trobarà el lector amb Em tallaré les trenes?

A Elogi del tres em vaig autoimposar una forta disciplina de narrativa, perquè jo tinc tendència a esplaiar-me. Em tallaré les trenes és molt descriptiva, m’encanta detenir-me en els detalls. En canvi, a Elogi del tres no és que no hi hagi detalls, però sempre són per embellir aquesta narrativa. Aquesta és una novel·la trepidant, l’altra era descriptiva. Això és així expressament per intentar enriquir-me jo com a autora.

Ara també dirigeix un taller d’escriptura creativa a La Sabateria.

Sí. Va sortir d’una manera natural després d’acabar d’escriure Elogi del tres i que l’editorial em confirmés que la publicaria per Sant Jordi. Un dia li explicava a l’Estefania, la propietària de La Sabateria, que tinc necessitat de connectar amb el públic, que entre novel·la i novel·la passen massa anys, i que creia que el vessant docent em podria omplir aquest buit. De fet, jo vaig començar als tallers literaris de l’Ereta, amb la Glòria Martín, que és qui em va animar a publicar. Aleshores, l’Estefania em va dir que si volia fer un taller només em calia posar dia i hora. Quan t’ho posen tan fàcil és que és un senyal.

Què és el més important que ensenya als seus alumnes?

L’amor i el respecte als textos i a la literatura. Aquest és el vessant que més intento que entenguin perquè la literatura és un aliment per a l’ànima i, avui en dia, això és el que més falta fa.