Ester Desfilis: “Encara que no en som conscients, l'olfacte és molt important en l'atractiu sexual”

A la conferència que impartirà aquest dimarts la cervesa serà l’excusa per parlar de l’olfacte i el gust, dos sentits que ens afecten molt més del que ens pensem.

Tendim a menystenir-los?

Diguem que no els prestem prou atenció. La societat és molt més sensible respecte a la vista o l’oïda, ja que ens són molt més imprescindibles per a la vida en societat. L’olfacte i el gust els tenim en un segon terme perquè la major part de les seues funcions són inconscients, no ens adonem de com ens determinen en moltes decisions que prenem cada dia.

Decidir si una cervesa ens agrada o no.

Per exemple. Els sentits són la porta a través de la qual la informació arriba al cervell i pot afectar-nos la nostra disposició a menjar o no alguns productes, però en una dimensió més important, també ens pot afectar la gana. Una de les conseqüències principals en la gent que té atrofiats els receptors de l’olfacte o el gust és que perden l’apetit.

El gust s’educa?

Sí, però hi ha uns límits genètics. Hi ha una pressió cultural perquè ens agradi la cervesa, per exemple, però hi ha gent que sempre la trobarà massa amarga.

Com es relaciona la genètica i la cultura?

Els gens que estan sotmesos a pressions adaptatives tenen molt a veure amb la cultura. Això es veu molt bé en la tolerància a la lactosa, per exemple. Hi ha poblacions amb un nivell molt alt de persones tolerants perquè històricament havien incorporat la llet com a recurs alimentari. Amb el pas dels segles hi ha hagut una selecció natural i els intolerants morien o tenien menys capacitat de reproduir-se ja que la llet i els seus derivats eren una part fonamental de l’alimentació i determinants per a la supervivència.

Què més ens pot passar si perdem l’olfacte a banda que no podrem detectar fuites de gas?

La majoria perden la libido. Encara que no en siguem conscients, l’olfacte és molt important en l’elecció de parella i en l’atractiu sexual.

Encara que tenim tendència a amagar les olors naturals amb productes artificials com colònies.

Sí, però en la nostra olor corporal té molt pes la genètica i s’ha comprovat que a l’hora de triar colònia busquem inconscientment aquella que és compatible amb la nostra olor. Persones amb una genètica similar tendeixen a escollir colònies semblants.

L’olor i el gust ens connecten amb els nostres instints més primaris.

Són dels sentits més primaris. Com a espècie no tenim l’olfacte tan desenvolupat com els gossos o els porcs, per exemple, però els nounats poden reconèixer l’olor de la mare als pocs minuts d’haver-hi estat en contacte, per exemple. Hi ha una identificació molt bàsica i inconscient que funciona a través de l’olfacte. Sabem reconèixer i discriminar homes, dones, gent estranya o familiars. A través de l’olor podem arribar a més conclusions de les quals aparentment som conscients.

Dos germans separats de petits, si es trobessin després, tindrien un ‘feeling’ olfactiu inconscient?

És interessant, no ho sé. El que s’ha estudiat és que moltes espècies animals tenen mecanismes per evitar reproduir-se amb altres individus que tenen un alt percentatge de filiació genètica, i l’olfacte hi juga un paper important. En això potser no som tan diferents.