Josep Maria Pons: “Estic convençut que enguany vindrà Bruce Springsteen al No Surrender”

Vilanova de Bellpuig tornarà a sonar a ritme de Bruce Springsteen els propers dies 28 i 29 de juny, per obra i gràcia de Josep Maria Pons, el creador del No Surrender Festival. Espera que al voltant de 1.000 músics interpretin a l’uníson el tema Glory Days, de The Boss. Pons assegura que el líder de l’E Street Band coneix el certamen, al qual en tancar aquesta edició ja s’havien inscrit més de 600 intèrprets.

A què atribueix l’èxit d’aquesta singular iniciativa, que enguany celebra la tercera edició amb músics vinguts d’arreu?

És un festival fet amb pocs recursos, però molt carinyo, i suposo que això la gent ho sap veure. Pensa que més que assistents als festival, fem amics, perquè amb molts hi estem en contacte la resta de l’any. Molts s’ho prenen com un festival bastant familiar i els agrada.

D’on provenen els inscrits?

Ara mateix, la majoria de la província de Barcelona, encara que al final els que abundaran més seran els de Lleida, perquè s’inscriuen al final. Ara bé, també tenim inscrits de la resta d’Espanya, així com de fora. Hi ha molts italians, bastants francesos, alguns anglesos, mitja dotzena d’alemanys i fins i tot, d’Holanda, de Suïssa, dels Estats Units i un d’Austràlia. Estem molt sorpresos.

Diu que està convençut que enguany vindrà Bruce Springsteen. És pur màrqueting?

Estic convençut que vindrà. Un any o altre ho ha de fer. Em fa pensar que serà enguany aspectes com ara que no té gira i aquells dies la seva filla, que competeix en hípica, serà a Mònaco. Per a ell agafar un avió fins aquí és com per a mi agafar el cotxe i anar a Golmés. També sabem del cert que coneix l’existència del festival i que tenim la seva benedicció.

Com ho sap?

Entre els membres de l’organització del No Surrender tenim un matrimoni de Madrid, el Fernando Castillo i la Susana Peña, que saben tot el que envolta Springsteen. Es van assabentar que la seva filla competia a Madrid, la van anar a veure i van parlar-li del festival. Ella els va dir que el seu pare n’estava al corrent i que que a més a més va dir que al qui sobretot li havia agradat molt era l’Steven Van Zand [membre de l’E Street Band des del 2014]. A més, al club de fans del Boss a Itàlia hi ha algú que hi té contacte directe i ens van dir que tenia la seva benedicció.

D’on ve la seva obsessió per Springsteen?

Quan jo era jove i el club de futbol de Mollerussa jugava a Segona Divisió A els meus pares tenien un bar a la capital del Pla d’Urgell. Allí venia de client un dels jugadors que es va fer amic, sobretot, dels pares. De fet, en realitat era un porter que venia de la Reial Societat. Al vespre molts cops era ell qui em portava a casa mentre els pares acabaven de recollir i al seu cotxe sempre sonava la mateixa música. Un dia li vaig preguntar qui era i em va respondre que Bruce Springsteen. Més tard em va regalar el casset i el vaig destrossar de tant escoltar-lo. D’aquí va venir que m’anés comprant tots els seus discos, més tard tenir un restaurant dedicat a ell, lletres tatuades... en definitiva, és com una malaltia [riu].

Quina és la seva cançó preferida?

Thunder Road. Aquesta potser no és la millor cançó del món però, definitivament, per a mi és la més bonica del món.