Cristina Laborde: “A través del projecte Emparte el meu fill va descobrir l'autoestima”

Fa vint anys la Cristina Laborde exercia d’advocada a Buenos Aires i ara viu a Almacelles i fa empanades argentines per vendre en mercats, festivals i fires ambulants. Aleshores tenia un fill petit que els metges medicaven per dèficit d’atenció, ara sap que el Mariano senzillament té una discapacitat psíquica i treballen plegats per tenir una vida d’acord amb les seues necessitats. Des de fa dotze anys els dos fan milers de quilòmetres cada mes per dur el projecte Emparte allà on hi hagi gent disposada a gaudir d’una bona empanada. Amb l’energia de qui mai no es rendeix i sempre busca la manera de tirar endavant, la veïna d’Almacelles Cristina Laborde va marxar de la seua Argentina natal per buscar respostes. El seu fill tenia dèficits en la parla i dificultats en l’aprenentatge i ningú era capaç de saber exactament què li passava.

Com van arribar a Almacelles?

La primera parada va ser a les Canàries i després Alacant. Ens van tractar molt bé i vaig descobrir els grans beneficis de la sanitat pública, però tampoc no van saber què li passava al meu fill: tothom tendia a fer diagnòstics psiquiàtrics i per defecte buscaven una medicació que li permetés intentar fer una vida normal. No va ser fins que vaig arribar a Barcelona, i el van ingressar pels efectes que li havia provocat una medicació errònia, que finalment em van dir que senzillament era discapacitat psíquic.

Quants anys tenia?

Disset, va perdre disset anys de la seua vida sense que ningú fos capaç de donar-li els estímuls adequats i fos capaç de facilitar-nos les eines per donar resposta a les seues necessitats.

Què va pensar quan el van diagnosticar?

Em vaig quedar muda i em va costar molt d’assimilar, però després vaig comprendre que per fi podia saber cap on havia de focalitzar els esforços.

Fins aleshores sembla que en va fer molts, lluintant sola i lluny de casa.

Mentre era ell era petit treballava tant que molts dies quan arribava a casa ell ja dormia. Un dia vaig dir prou i vaig decidir venir a Europa. Ara no diré que sigui fàcil, però tenim objectius i motivacions per tirar endavant.

Es considera una dona valenta?

Diria que rebel i inconformista.

Per què va decidir fer empanades?

Quan em vaig adonar que durant disset anys havíem estat exigint al nostre fill que complís amb uns objectius que eren impossibles, de sobte també vaig comprendre que havia passat tot aquest temps jutjant-lo des d’una posició de superioritat. Necessitava baixar al seu nivell, veure el món des del seu punt de vista. Aleshores vaig buscar alguna cosa que també fos un repte per a mi. No sabia cuinar ni cosir, així que em va semblar just endegar un projecte en el qual els dos partíssim de zero. Vam trigar una bona temporada a decidir-nos i aprendre a fer-les. Va ser genial i enriquidor.

Avui sembla que els va prou bé.

Anem fent, que ja és molt en els temps que corren. En un futur ens agradaria poder aconseguir un obrador fix i potser ajudar altres persones en la mateixa situació que el meu fill. Jo tinc cinquanta anys i no sé per quant temps podré mantenir el ritme. També és cert que l’objectiu d’Emparte no és fer diners sinó donar una sortida digna al meu fill.

Què va suposar Emparte per al Mariano?

Durant tota la seua vida se l’havia culpabilitzat dels seus fracassos, i una vegada vam canviar el punt de vista i ens vam focalitzar en aquest projecte va descobrir una cosa que no sabia que tenia: autoestima. De sobte la gent el felicitava i li reconeixia la feina. Això va ser molt positiu perquè també va ajudar-lo a aconseguir una millor estabilitat emocional.