MÚSICA
Marion Harper: "M'interessa molt l'enigma que és el cervell i això es reflecteix a les lletres"
Es va presentar en societat amb només disset anys i l’EP Seasons (Luup Records, 2014). Des d’aleshores, la catalana Marion Harper ha publicat dos àlbums, Cotton Candy (Luup Records, 2015) i Hydrangea (Luup Records), que va veure la llum ara fa dos anys. És precisament aquest disc, en què es deixa seduir per l’electrònica, el que portarà a Lleida dissabte que ve, 30 de novembre, acompanyada de Joan Vissi.
Les melodies innocents i el folk de Cotton Candy han deixat pas a l’electrònica a l’Hydrangea de Marion Harper. I és això precisament el que es podrà escoltar aquest 30 de novembre a l’Espai Orfeó de Lleida (20.30 h), a més d’algun tema nou que estan preparant. El Festival Strenes, l’Acústica de Figueres o el Festival Altaveu són alguns dels certàmens on se l’ha pogut sentir des dels seus inicis, sense oblidar que el seu primer llarg va ser reconegut amb el Premi Descobertes 2016 pel Festival Strenes i una nominació a Millor Artista Revelació als Premis ARC. Aquest darrer disc li ha obert les portes a la internacionalització amb visites a països com Alemanya i Itàlia i la participació en festivals com el Primavera Sound de Barcelona.
Les seves cançons parlen de temes com l’amor, la mort o la pèrdua. Universals, però sempre importants. Quin paper vol que tinguin les lletres?
Sempre són molt importants i volem que tinguin molt protagonisme. Primer jo componia a casa amb la guitarra, portava la peça a l’estudi i la començàvem a muntar. Però amb l’Aleix [Iglesias] vam coincidir que així les lletres perdien una mica de protagonisme. Aleshores ens vam adonar que funcionava molt bé muntar una base a partir de la melodia. Els temes no solen ser gaire feliços, però són qüestions que em ronden pel cap i, per dir-ho d’alguna manera, em preocupen.
Va començar a estudiar Psicologia i ho va deixar. Influeix això a les lletres?
I tant! Ho vaig deixar perquè em vaig adonar que era molt teòric i implicava destinar-hi molts colzes. M’esperava quelcom més pràctic. Però aquest món interior, aquest enigma que és el cervell humà, m’interessava molt i continua interessant- me i això es reflecteix en les meves lletres.
Quin concert es podrà veure a Lleida?
Vindrem amb en Joan [Vissi]. Sempre intentem que els concerts siguin força dinàmics i interpretarem cançons dels dos àlbums i, per primera vegada, algun de nou.
En què estan treballant?
Hem estat muntant temes nous amb el Joan amb el GarageBand, amb el mòbil. Abans per compondre m’havia de tancar a casa, però ara no tinc temps per estar sola i he trobat aquesta nova fórmula, menys metòdica però més lliure. Tinc el mòbil ple de frases aparentment sense sentit, que després acaben conformant un mosaic i conformant coses que m’interessen. Lectura