Crzy Paradise: “El confinament ha suposat una oportunitat d'or per compondre i crear sense parar”

El desengaño és primer single del que serà, fins ara, el projecte més personal d’Héctor Paredes (Lleida, 1995), que té previst treure el seu primer àlbum sota el nom de Crzy Paradise el 2021. Malgrat que va viure tota la seva infància a Almacelles, on va començar a moure’s amb només 14 anys en el món de la música urbana, abans del confinament estava establert temporalment a Girona, d’on ha retornat per passar aquesta època estranya amb els seus. I ha estat una decisió força productiva .

− En primer lloc, presenti’s a aquells que encara no el coneixen. Què trobaran en la seva música?

Hi trobaran una persona sincera que diu les coses com les pensa, sense embuts. No em callo res, però el meu missatge és d’esperança a poder seguir endavant. A la meva música intento reflectir el que jo crec que és la realitat, almenys vista amb els meus ulls. Parlo del que veig, del que penso del món, del sistema, de la societat, de tot una mica, en un projecte que penso que és molt personal i també conceptual.

− I el nom artístic, Crzy Paradise, a què respon?

És una manera de dir que tinc una vida una mica boja, com el meu paradís boig. Em refereixo que tinc pensaments bastant alternatius i que dins del meu cap tot és una mica una bogeria [riu]. Ara bé, tampoc és que sigui quelcom que em defineixi. Està lligat amb el sentit que vull donar al projecte que, com et deia, és molt personal.

− Va començar força jove en el món de la música, amb 14 anys, tot i que des de fa un lustre hi era entre bambolines, per dir-ho d’alguna manera. Es dedicava a la producció musical. Què l’ha fet tornar a posar-s’hi al davant?

Efectivament, vaig començar a rapejar amb 14 anys, amb un grup d’amics d’Almacelles. Un temps després ens vam ajuntar uns quants més i vam crear Tremendosrap, amb qui vam fer força concerts. Però en un moment donat ho vaig deixar perquè volia estudiar i aprendre producció musical. Vaig estar produint i experimentant amb artistes independents i em va agradar força. Però va arribar un moment que vaig sentir un altre cop la necessitat de crear aquest projecte, que considero que és més seriós i conceptual. Està basat en la meva vida, en el sentit que parlo de les meves inseguretats, del dia a dia... i és només un apunt del que ha de venir.

− Què vindrà?

Vull plasmar la realitat amb un missatge realista, però allunyant-me del que impera avui a la música urbana, que són els missatges masclistes i sobre drogues. Evidentment, a la vida hi ha aspectes foscos, però la meva intenció és que les meves cançons donin esperança. Et facin veure que si treballes dur pots aconseguir els teus objectius. En certa manera, busco aquest canvi de mentalitat.

− Com ha viscut el confinament?

Per als artistes, el confinament ha suposat una oportunitat d’or per compondre i crear sense parar. Ha estat un bon moment per asseure’s, reflexionar i, sobretot, crear. A més, per a una generació com la meva que ja hem nascut en el món digital, aquest món digital ja és una oportunitat, perquè ens permet entrar al mercat.