Joan Blau: “A les lletres de les cançons m'agrada reflectir els sentiments d'un moment”

El desembre del 2015, Joan Blau va decidir que s’atreviria a iniciar la seva carrera com a cantautor. Va ser després de la presentació del llibre Nits d’estiu i Paraules són les dos cançons que conformen el single Bru, realitzades a veu i piano i gravades i masteritzades durant el confinament, que recorden els amors d’estiu i homenatgen les persones que ens han deixat. El cantautor, de família originària de Balaguer, viu entre la Noguera i Barcelona i va adoptar aquest nom artístic a partir d’una anècdota: un dels usuaris tenia l’habilitat de veure la gent de colors i en Joan el veia de color blau. En la mateixa setmana que estava pensant en el nom artístic, un amic que li feia classes de guitarra li va explicar que tenia sinestèsia i els sons els veia en formes i colors. Li va explicar que a ell sempre l’havia vist com un cercle blau. Des d’aleshores adoptà aquest nom artístic.

Per què es planteja un projecte de col·laboracions?

La idea inicial era fer un disc ple de col·laboracions, però a causa del pressupost s’ha reduït a fer un single cada mes [riu]. Ara la intenció és treure una cançó nova cada mes en col·laboració amb amics, i també hi ha un artista gràfic que fa la portada del single. És una mica la manera d’ajudar-nos entre els artistes, autogestionar-nos.

Com es coneixen amb Xavier Monge?

Ell aquí a Balaguer és gairebé un mite [riu]. El coneixia a través d’amics comuns i ja fa temps que havíem compartit més d’un concert. És un gran pianista i el primer disc meu ja havia vingut a fer uns pianos. Arran d’allà tenia la inquietud. Tenia ganes de gravar quelcom amb la gent que em porto bé, i ell sens dubte és un d’ells. Hi ha hagut molt bona connexió i en els concerts que hem fet a duo hi ha hagut molta sinergia.

Expliqui qui és Joan Blau a qui no el conegui.

Un simple cantautor que al desembre farà cinc anys que s’hi dedica. Sempre havia estat música amateur, però no s’hi dedicava perquè creia que no estava preparat. Arran de situacions complicades, va començar a escriure les lletres i un bon dia el Víctor Lorenzo em va demanar que anés a cantar a la presentació del seu llibre. Van ser tres cançons i allí vaig tenir clar que m’hi volia dedicar.

Què li agrada reflectir a les lletres de les seves cançons?

A les meves cançons m’agrada reflectir sobretot sentiments, és a dir, una determinada manera de fer, de sentir i de viure. L’emoció no tant d’uns anys o d’una història, sinó d’un moment. Per exemple, una cançó del darrer disc, titulada Cafè, parla del moment en què em va deixar una primera xicota i explica tot el que em venia, sobretot entre el cor i el cap.

Quin balanç fa d’haver pres la decisió de dedicar-se a la música?

En faig una valoració molt bona, sobretot perquè en algun moment em pensava que no seria pas factible. Creia que hauria de treballar molt, i ho he fet, però picant pedra, tot el projecte ha anat agafant forma. El cert és que avui per avui puc dir que n’estic molt content. Vaig passar de no saber cantar a defensar-me amb la guitarra jo sol, poder enregistrar un EP... Ara puc dir que he gravat quatre singles i dos discos i he tocat a sales com Razzmatazz, Luz de Gas, Barts... Tinc previst un concert com a teloner amb els Manel... La veritat és que tot el que està venint ho agraeixo molt. No m’ho esperava.