Rafa Melero: “Volia créixer com a escriptor i Tomás Montes me'n dóna l'oportunitat”

Què ens pot avançar de la novel·la sense fer-ne cap espòiler?

És una novel·la volgudament diferent de les anteriors. Volia créixer com a autor, explicar coses diferents que no havia tocat fins ara i per això buscava una nova veu. El protagonista, Tomás Montes, em dóna l’oportunitat de fer-ho. Parlo de la difusa línia que hi ha entre el bé i el mal, que és un tema que m’agrada tocar en les novel·les, però també de temes més socials, la corrupció, que fins ara no havia tractat, els poders de l’Estat, la banca, la venjança. Busco posar el lector en la situació de plantejar-se què faria si ell es trobés en el lloc de Tomás Montes. Intento que el lector empatitzi amb ell, però no convido ningú a fer-ho [riu].

Diu que volia créixer com a autor. Expliqui-m’ho.

M’interessava parlar de coses diferents que no havia tocat i en Tomás Montes em dóna l’oportunitat. En el fons és una excusa per poder parlar d’altres temes ja que, si no, corres el perill d’explicar sempre el mateix, de fer sempre la mateixa novel·la, i jo vull fugir d’això. Intento fer coses noves, tot i que continuaré amb en Xavi Masip i de fet ja tinc pensada la trama de la nova entrega. També estic acabant una segona part, bé, més aviat una seqüela, de Ful. Ara bé, tot plegat no treu que indagui en propostes noves.

Tindrà continuïtat el personatge?

Ara mateix no ho puc dir amb seguretat, però podria tenir-ne perquè dóna per a molt. Això sí, no seria en gènere negre. També dependrà molt de com l’acullin els lectors. En principi, Ful no havia de tenir continuïtat i, com et deia, ja estic acabant una seqüela, no en diria segona part perquè Ful va acabar.

Va publicar la seva primera novel·la l’any 2013 (La ira del fénix), va donar a conèixer el sergent Xavi Masip i ja té al cap la quarta història del personatge. Entremig, n’han sortit altres. En aquest temps, com diria que ha evolucionat la seva manera d’escriure?

Diria que molt. Em baso en el que diuen els lectors, la crítica i molts blocs literaris, on noto que cada cop tinc més accés. Jo diria que l’escriptura és un aprenentatge continu. Escrivint i llegint altres autors aprens també a ser més rigorós, més professional. El que sí que mantinc és el meu estil. M’agrada no perdre la meva manera d’escriure, però en cada novel·la n’aprenc.

S’imaginava aquesta carrera?

En absolut. Estava convençut que amb La ira del fénix s’acabaria. La veritat és que estic molt content.