Bennasar: “D'aquí a deu anys, si ell vol, en Miquel podrà viure de pagès a Mallorca?”

El periodista i escriptor mallorquí Sebastià Bennasar ha publicat ‘Miquel Montoro: el símbol d’una revolució vital?’ (Pagès Editors). A partir del personatge, l’autor ha aprofundit en la persona i, alhora, l’ha transcendit per fer-se preguntes més enllà del fenomen viral. Recordem-ho, Miquel Montoro és aquell adolescent mallorquí que es va fer viral pels seus vídeos en els quals recomanava les taronges per combatre els refredats i proclamava l’amor per les mandonguilles de sa mare amb una expressió que ha fet fortuna: “Hòstia, pilotes!”

Qui és Miquel Montoro?

És un xaval de 14 anys que amb els seus vídeos s’ha convertit en el pagès més famós d’internet. Però sobretot s’ha de tenir en compte que és això, un al·lot molt jove a qui li agrada la pagesia. A Mallorca es va fer famós per la seva aparició a Uep com anam, després es va donar a conèixer als mitjans catalans i arreu del món arran de la seva entrevista amb en Broncano a La Resistencia de Movistar+.

El llibre transcendeix l’anècdota, una de les preguntes no té res a veure amb internet sinó pel futur de la pagesia de Mallorca.

És que aquesta és la pregunta clau: d’aquí a deu anys, si ell vol, podrà ser pagès a Mallorca? I la resposta és que ara mateix ho tindria molt fotut. La part positiva és que tenim deu anys entre tots, administrats i administració, per canviar la resposta.

És optimista o fa la pregunta sabent que no serà possible?

Sóc moderadament optimista. Dependrà de moltes coses. Per exemple, estic d’acord que cal ajudar els hotelers per la pèrdua de turistes, sempre que aquests hotelers comprin només producte de proximitat i de temporada per als seus esmorzars i sopars. Però no cal anar tan lluny: quantes escoles gestionen els governs i quin menjar hi donen? O encara més, als hospitals públics, el menjar que se serveix (dolent, com el de tots els hospitals) és de proximitat i de temporada? I als menjadors universitaris? Doncs en tots aquests casos només s’haurien de poder presentar als concursos de concessió les empreses que garanteixin la compra de temporada i proximitat a banda de fer menjars sans i equilibrats.

La crisi sanitària ha reivindicat la pagesia de proximitat?

Per descomptat, hi ha molta gent que ha descobert per primera vegada que pot comprar productes directament al productor. Veurem quants continuen comprant de forma sostenible un cop acabada la pandèmia. El càlcul és que si el 20% de la població consumís directament al productor el sector primari seria rendible.

En aquests fenòmens sempre hi ha qui vol convertir-los en bandera d’alguna cosa.

Quan es té èxit és habitual que hi hagi intents d’instrumentalització. El que passa és que ell és molt intel·ligent i està per sobre de tot això, ho sap portar molt bé i l’entorn l’ha ajudat bastant. Sense voler-ho s’ha convertit en un símbol de la defensa del producte de proximitat i de temporada, i fins i tot d’uns certs valors tradicionals. Però ja et dic, ell havia començat fent vídeos per explicar fora vila i el que li agrada, el missatge arriba després d’una forma natural. D’una banda hi ha qui el veu com un element de preservació del camp, la natura i uns certs elements tradicionals vinculats també a la llengua i la pagesia. D’altra banda, Vox va fer bandera dient que semblava mentida que parlés tan malament en castellà.

Va pensar a canviar-se de llengua i després va saber rectificar amb subtítols.

Una prova més de la seva intel·ligència, de com aprofitar les eines a l’abast. Té més feina per fer els vídeos però arriba a més gent sense perdre la seva essència. En Montoro en castellà perd molt i és lògic que empri el castellà només a la publicitat.

L’èxit no buscat pot matar el personatge?

És un risc que sempre s’ha de córrer, jo crec que serà més l’avorriment. Es nota molt quan és més espontani o quan fa el vídeo que “toca fer”. I els espontanis tenen molt més èxit, és clar! Quan ell es cansi de fer vídeos plegarà i llestos.