PERFIL
Alfons Reverté: “La cultura amb seguretat no només és possible, sinó necessària per a tothom”
Director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) des de la seva fundació, l’any 2002, Alfons Reverté és també el director de l’orquestra de metges Ars Medica, que impulsa el Col·legi de Metges de Barcelona. Recentment les dos formacions van oferir un concert conjunt a la nau de la Seu Vella de Lleida a porta tancada per ser retransmès per televisió i en streaming. Una demostració que a la cultura, si es prenen les mesures sanitàries que dicten les autoritats, és, a més de segura, necessària.
Més de 60 músics oferint un concert a la nau central de la Seu Vella pot ser tot un esdeveniment. Abans de la pandèmia, que ho fessin a porta tancada, només per ser vist des de casa en diferents formats, hauria estat incomprensible. Ara és una manera de repensar com podem gaudir de la cultura i seguir les normes sanitàries que dicten les autoritats. En parlem amb el director de l’OJC, Alfons Reverté.
Amb quines sensacions es queda del concert del passat 6 de setembre a la Seu Vella?
Si n’hagués de citar una de sola, seria la sensació que realment estàvem servint la comunitat, la ciutadania a què ens devem. Era l’exponent que la cultura posada al servei de tothom ajuda a gestionar la soledat amb què s’han viscut totes les dificultats i tristeses que està generant aquesta pandèmia. Ara bé, hi havia també l’alegria de retrobar-nos professionalment amb tota l’orquestra, de fer música de nou. I a més, això ho compartíem amb professionals d’un altre sector, com són els metges. Amb aquest gest se sumaven a donar el missatge que, amb seguretat, la cultura no només és possible, sinó necessària per a tothom.
Com encareu el futur immediat?
Aquesta il·lusió no ha d’estar renyida d’inconsciència. La nostra obligació, i més com a orquestra que ens devem a unes institucions públiques, és la de no donar inputs en fals i tocar de peus a terra. En aquest context, busquem fórmules que ens permetin arribar al públic, amb seguretat tant per als espectadors, com per als professionals. Per exemple, plantejant formats més petits, preveient que un concert previst en una comarca, potser el dia en qüestió no es pugui fer, però sí a la del costat, per tant buscant actuar en llocs molt diversos i repartits. També treballem colze a colze amb els mitjans, per exemple amb Lleida TV hi ha molta complicitat, per buscar maneres de retransmetre els concerts. El del dia 6 de setembre és un bon exemple, perquè a més, la varietat del repertori va fer que molta gent hi trobés alguna peça que encaixava amb els seus gustos, no només els amants de la música clàssica.
Parlem també d’escenaris més grans o de repertoris que no impliquin tota l’orquestra.
Totalment. De moment hem atomitzat l’orquestra i l’hem convertit en grups més petits, que presentin altres formats. També són concerts més curts. Hem fet coses que en altres moments hauríem descartat per semblar-nos una bogeria: per exemple, posar un quintet de corda i dos cantants a la plaça de la Sardana de la Seu Vella. Mesos enrere ho hauríem descartat pensant que no se’ls sentiria. És realment complicat, però donada la situació, el missatge dels músics va ser clar: “Serem allà, ja ens ocuparem de posar una sonorització que faci que el so arribi bé.” Ho vam fer així a l’estiu i va ser un èxit, va agradar molt. És qüestió de ser originals i, si convé, sortir dels espais habituals, perquè tothom trobi en la cultura allò que necessita.
Com es gestiona la seguretat sanitària?
Durant aquests mesos s’ha estudiat molt a tot el món, i hem vist per exemple que alguns instruments que podien semblar “perillosos” com ara una trompeta o un trombó no ho eren tant, en canvi, s’ha d’anar més en compte amb una flauta pel que fa a les projeccions de l’aire. Els instuments de corda han de tenir una distància mínima d’1,5 metres i els de vent, de dos metres.