Rosa Poch: “Hi ha més organismes en una cullerada de terra que persones al planeta”

És un divendres al matí i sembla diumenge. Seiem en un banc als entorns de la facultat d’Agrònoms. L’aturada de les classes i el tancament del bar han esbandit la vida del campus, ara pràcticament desèrtic.

Abans que els lectors ho hagin de buscar al diccionari: què és l’edafologia?

És la ciènia que estudia i té cura del sòl, de la terra. Encara que sembli mentida és una disciplina molt jove, els primeres referents són a Rússia, quan Dokutxàiev a la segona meitat del segle XIX comença a investigar per què hi ha terres més bones que unes altres per al cultiu de cereals.

Encara que els pagesos sí que saben quins trossos produeixen més que no pas unes altres.

Saben que unes terres són més bones que les altres, però no el perquè. Els primers humans ja s’adonen que la terra produeix aliments i això és màgic. Els edafòlegs diuen: anem a estudiar-ho.

Hi ha moltes cultures que encara mantenen una relació divina amb la terra. Quan vam deixar de tenir-la nosaltres per convertir-la en un bé extractiu?

Si llegeixes Sàpiens, de Yuval Noah Harari, et dirà que és a partir de la biocultura: quan els humans ens convertim en pagesos i decidim quines plantes ens interessen i quines foragitem. Aleshores desequilibrem els ecosistemes naturals per fer monocultius i comença una lluita que encara continua. Les plagues vénen perquè el sistema vol tornar a l’equilibri que hem trencat. Què son les males herbes? Aquesta etiqueta despectiva la hi hem posat nosaltres, elles només volen viure allà on estan bé. Tot això ens hipoteca en molts sentits.

Estem fent un maneig de la terra que ens aboca al col·lapse?

Depèn. Des del punt de vista de potenciar la qualitat del sòl per a la producció de biomassa, d’aliments, la construcció de bancals de pedra seca a les Garrigues és positiva. Et fan un sòls més profunds que renten més la humitat i no s’erosionen tant. Arreu del món hi ha exemples de bones pràctiques, però lamentablement abunden més les desfavorables que han accelerat processos de degradació dels sòls.

En la modernització industrial de l’agricultura s’aposta per fer grans finques i aplanar molt el terreny. Com afecta al sòl aquest canvi en la modulació de la terra?

Abans es feia un maneig més quirúrgic perquè es necessitava molta més mà d’obra. Ara necessiten camps en els quals hi puguin entrar màquines grans. Això augmenta la llargada i el pendent de les finques i dispara el risc d’erosió. Els bancals tallaven pendents i vessants, retenien la terra. L’erosió implica que les capes superficials del sòl desapareguin, s’arrossega amb l’aigua i se’n va als rius i embassaments. Es perd fertilitat perquè les superficials són les capes amb més matèria orgànica i més porositat, qualitat i nutrients.

No és una lectura gaire positiva, sobta si tenim en compte que aquestes finques les dissenyen enginyers agrònoms.

Aquests enginyers fan números sobre els costos d’aquest anivellament, la instal·lació i dels inputs que hi han de posar per mantenir la fertilitat del sòl. Hi ha diferents enfocaments a l’hora de menar una terra de la mateixa manera que dos arquitectes també et faran dues cases diferents. La fertilitat de la terra és important i hi ha diferents camins per mantenir-la o substituir-la. Des del punt de vista mediambiental, altres poden tenir en compte quina és la petjada de carboni de la finca i es decanten per no eliminar les terrasses, posen un reg localitzat i minimitzen riscos d’erosió.

Com és el sòl de Catalunya?

Tots els naturalistes et diran que és un país petit i alhora amb molts diversitat. Els ornitòlegs, els geòlegs, els climatòlegs i nosaltres. Com que el sòl és el resultat de la interacció de la hidrosfera, l’atmosfera i la litosfera i el lloc on s’intercepten aquests conjunts és el sòl, doncs és molt divers. Si parlem de qualitat, també. Pensa que som un país mediterrani, no hi ha un pam de la nostra terra que no estigui afectat per l‘activitat humana.

I a nivell mundial?

Segur que hi ha llocs que no han estat mai trepitjats per cap persona, però s’han trobat restes de DDT a llocs remots de l’Àrtic, per exemple.

El canvi climàtic sembla inevitable, com afectarà el sòl?

Els climatòlegs diuen que anem a una eridificació. Pugen les temperatures, segur, ja ho estem notant; les precipitacions seran més irregulars. Si fa més calor vol dir que provablement hi haurà més mineralització de la matèria orgànica i menys producció de biomassa perquè el clima serà més desèrtic i tindrem menys disponibilitat d’aigua en ambients naturals. La contra és que el sòl pot ser també un agent mitigador, però això dependrà de com el gestionem nosaltres.

Què vol dir a petita escala?

Fer un ús racional de l’aigua i un maneig adecuat de les restes orgàniques, dels rostolls per exemple. Es poden enterrar en lloc de cremar. Evitar les erosions que comentàvem i gestionar molt bé els adobs.

Què fem amb els purins?

Tenen poca matèria orgànica i són bons com a substituts de l’adob nitrogenat. Però hem de saber quanta quantitat en pot absorbir cada terra perquè si en llencem massa, es renta i es filtra a les capes freàtiques i contamina les aigües. En general a tot Europa hi ha una sobrefertilització de nitrogen amb fòsfor, sigui d’adobs químics o de purins, i s’hauria de tendir a revertir.

Més enllà de tenir més bones collites, quins són els beneficis de tenir un sòl sa?

El sòl és el regulador de molts processos bioquímics que no tenen res a veure amb l’home. Tots els cicles dels elements passen en un moment o altre pel sòl, conservar-lo ens assegura que continua fent els serveis ecosistèmics necessaris per a tot un seguit de cicles de la natura. També és una reserva genètica, al sòl hi ha molts organismes que no coneixem. Es calcula que només sabem el 2% dels virus que hi ha i el 5% dels bacteris. Hi ha més organismes en una cullera de terra que persones al planeta.

Estem parlant de biodiversitat?

Coneixem més les estrelles i els asteroides que hi ha a milers d’any lluny del nostre planeta que no pas els organismes que tenim sota els peus. Cada vegada hi ha més farmacòlegs que s’interessen per la terra per trobar-hi els fongs que després es poden convertir en antibiòtics nous. Que un organisme sigui minúscul no vol dir que sigui menys important que un animal gran que podem veure i reconèixer amb els nostres ulls. Ens poden permetre descobrir quin és el gen que permet a un organisme sobreviure en un terreny molt salí, per exemple.

Vostè és optimista?

Ho hem de ser perquè tenim recursos i coneixement per trobar les eines que ens permetin mitigar els problemes que ens vénen a sobre.