Roser López Espinosa: “Hi ha molts espectacles de dansa que et poden dur a llocs molt emotius”

L’espectacle de dansa Trama va guanyar el premi a Millor Coreografia 2019 a la XXII edició dels Premis de la Crítica i va estar nominat com a millor coreografia als XXV Premis Butaca. Ideat i coreografiat per la coreògrafa i ballarina catalana de dansa contemporània Roser López Espinosa és una proposta sobre el grup, les seves arestes i les seves derives en què es desplega una forta fisicalitat, precisió, delicadesa i elements acrobàtics. I per si fos poc, encara amb un punt d’humor. S’havia de veure avui a la Llotja. No ha pogut ser, ha estat una víctima temporal més de la Covid-19, però esperem que ben aviat la puguem gaudir. Per això no volíem deixar d’anar fent boca i parlar amb la seva coreògrafa. Una recomanació: quan s’anunciï la nova data, apunteu-vos-la a l’agenda.

Què trobarà el públic a Trama?

És una peça de dansa, en format de quintet, que parla de com ens relacionem amb el grup i funcionem amb teixits socials i col·lectius. Està pensada en forma de concerts, amb les diferents veus, acords i notes discordants. Amb el símil d’arribar a acords i enteses treballem tot tipus de dependències físiques que tenen a veure amb el treball equip i les interdependències. Són entramats de cossos i de relacions. És un treball d’alta exigència física, de molta precisió i de molt rigor. Alhora ho fem amb molta tendresa i molt sentit de l’humor.

Necessitarà molta complicitat entre els ballarins.

Moltíssima. Hem fet molt treball d’equip, físicament, però també d’arribar un punt d’escolta i de sensibilitat entre tots per poder tenir aquesta confiança. A Trama hi ha moments que treballem amb elements acrobàtics i aleshores tenir aquesta confiança, que surt de moltes hores de treball conjunt, és essencial.

Com es va interessar per la coreografia?

Vaig començar a ballar professionalment el 2004 i sempre he tingut molta curiositat pel moviment, per conèixer i submergir-me en els imaginaris físics i conceptuals d’altres coreògrafs, però també sobre què puc fer jo amb el meu cos. El cos es tan versàtil! Tenim una capacitat d’imaginació infinita i amb ella el cos es transforma i es pot moure de moltes maneres. El cos té molts paisatges, perquè tenim molts cossos possibles. I d’aquesta curiositat a poc a poquet em van sortir peces. El primer que vaig fer va ser The lizard’s skin (La pell de la sargantana) i a partir d’aquí en van sorgir altres.

Què li interessa reflectir en les seves obres?

Cada projecte és únic però és cert que, si penso en retrospectiva, hi ha alguns elements comuns com ara el moviment d’alta exigència física, hi ha elements acrobàtics i m’agrada treballar-los amb molta precisió, també busco el treball en equip i sempre hi ha un cert sentit de l’humor. A més, entre els meus elements d’interès hi ha el món animal, que he investigat força. L’entramat dels cossos també és quelcom que ha anat apareixent al llarg dels anys.

Recomanacions a qui creu que la dansa és elitista?

No crec que ho sigui. Hi ha molts tipus de dansa i no cal que t’agradin tots, però segur que en trobes algun que et remou. A més hi ha molts espectacles de dansa que et poden portar a llocs molt emotius i molt sensibles perquè hi ha dansa que té una certa narrativa i dansa que juga amb uns codis, unes pulsacions i uns ritmes que hi connectes de manera visceral.