Gemma Lienas: “Quan escric per a nens, joves o adults, intento posar-me sempre a la seva pell”

Amb més d’una vuitantena de títols publicats, diversos premis i llibres traduïts a idiomes com l’alemany, el brasiler, l’eslovac, el francès, el gallec, l’italià, el portuguès, el serbocroat, el basc, el xinès i el grec, Gemma Lienas és una de les autores més prolífiques de la literatura catalana. A més ha estat directora editorial de diferents segells com Santillana, Cruïlla o Alfaguara.

Per què un conte sobre valors ètics per a infants?

Fa un temps vaig escriure El llibre de les emocions per a nenes i nens, en què cada conte treballava una emoció determinada. Tenien un component lúdic perquè el que més m’interessa del món és que els nens i nenes s’ho passin bé llegint o escoltant un conte, però vaig pensar que estaria bé també parlar dels valors ètics, que ens donen unes pautes per ser millors individus.

Petits contes amb grans valors té, com l’altre, emoció, intriga, un cert humor i un ésser fantàstic, un follet que canvia de color segons està trist o content. Aquest ajuda les criatures, no d’una manera màgica, sinó donant-los pautes per aprendre a trobar solucions als problemes.

Són més necessaris que mai, aquests valors?

La nostra societat, en general, s’ha tornat molt individualista i prima més allò que vol l’individu per sobre del bé comú. Això és fatal. També ens hem tornat molt impacients. El que vull dir és que la societat ha perdut una sèrie de valors ètics i crec que és important recuperar-los. Acabava el llibre quan va arribar el confinament i vaig canviar tres contes, no per parlar del confinament en si, però sí de valor relacionats: Vull sortir al carrer, per aprendre a tenir paciència; Bah, no passa res!, sobre la importància de tenir cura del medi ambient, i El mercat de les galetes, sobre la capacitat de compromís amb les causes comunes i ajudar els altres.

Quins són els aspectes més importants a l’hora d’escriure per a nens?

Quan escric per a nens, joves o adults, el que intento és posar-me sempre a la pell del lector que ha de llegir aquell llibre. En certa manera és el mateix que fan els actors o les actrius, que es posen a la pell d’aquell personatge i en aquell moment es creuen que són ell. A vegades, quan vaig a fer xerrades als instituts, alguns adolescents m’han dit “com pot ser que pensis o parlis com nosaltres?” [riu].

De 2015 a 2017 va ser diputada al Parlament. Què la va impulsar a fer el pas?

Sempre havia estat a prop de la política com a feminista. Quan m’ho van proposar vaig dir que m’ho havia de pensar, la família no hi estava gaire d’acord en un primer moment [riu], però al final vaig dir que sí perquè si les dones ens queixem que no hi ha dones als llocs, però en canvi quan ens ho proposen ens fem enrere, fem una mala passada a les altres dones.

Quin balanç en fa?

Va ser una època molt dura però em va agradar molt. Em sentia orgullosa de servir la gent.