Javier Royo: “'Homo Machus' i 'Laborachismo' han picat tant homes com dones, jo inclòs”

És un homenot, acollidor en l’entrevista i amb les idees molt clares. És un dels il·lustradors més reconeguts a més de dissenyador i autor de còmics. El seu personatge de la Cebolla Asesina i totes les seves seqüeles el van catapultar a treballar a les publicacions més prestigioses. És Javier Royo, ‘Javirroyo’. Ara presenta ‘Laborachismo’, un còmic on l’autor tracta de fer visible tot el masclisme que encara hi ha als entorns del treball que ha fet sentir incòmodes homes i dones.

- Quin és el seu procés creatiu a l’hora de plantejar una història o crear un personatge?

El meu procés creatiu neix de connectar idees i d’explicar històries que estan en l’ambient. Aquesta interrelació et fa que molts cops acabis donant un punt de vista nou o diferent que fa reflexionar la gent. El treball dels humoristes gràfics és descriure o proposar situacions que la gent al final interpreta a la seva manera.

- Vostè fa anar molt Instagram...

Sí, hi treballo molt perquè connectes amb la gent i s’estableix una interactivitat. Tu els hi parles a través de dibuixos, dones visibilitat a un tema. El que té la imatge és que és polisèmica, en el sentit que una representació gràfica es pot llegir de moltes formes diferents.

- Javirroyo, el seu alter ego, es va passar uns deu anys treballant amb un personatge, la Cebolla Asesina, i totes les seves seqüeles. Com neix aquest personatge?

Aquest personatge neix de quan estava estudiant a Bilbao enmig de moviments underground, gore, de la violència associada a la comèdia, etc. A mi el tema de sang, fetge i vísceres mai m’ha convençut i per això creo el personatge d’una ceba amb un ganivet. Al final és una metàfora de la societat. Hi ha vegetals de tot tipus i la ceba el que fa és desemmascarar tot el sistema de coses que no funcionen bé socialment.

- Ha passat pàgina ja de la Cebolla Asesina?

Crec que està bé jubilar els personatges quan ja han fet el seu recorregut. Jo estic molt satisfet d’ella, de tota la feina que ha fet [rialles].

- Un dels projectes en els quals ara treballa és l’anomenat Chispum.

Sí, aquest és un projecte en què estem implicats diversos artistes i en aquests moments estem molt centrats en treballs per humanitzar els centres hospitalaris i també de senyalització. En aquest sentit el projecte més intens l’estem fent al Vall d’Hebron, a l’hospital infantil, on hi havia una part molt poc adaptada per als nens i nosaltres el que hem fet és anar humanitzant seccions del centre. Per exemple ara hem acabat un fons marí que representa el mar Mediterrani a la zona d’hospital de dia i després farem una altra zona dedicada als víkings. En el seu moment es va decidir que aquest hospital infantil seria una representació de tot el món, llavors cada planta serà una part del món.

- Vostè ha tret dos llibres on denuncia el masclisme. Homo Machus (2020) i ara Laborachismo , una denúncia del masclisme, principalment als centres de treball.

Són dos llibres que tenen coses en comú, formen part d’un mateix projecte: donar visibilitat al masclisme i molt especialment fer-ho a través d’un home que dibuixa, per tal d’intentar, entre tots, que ens adonem dels problemes que comporta el masclisme. A Homo Machus, parlava molt d’abusos i de situacions violentes que havien patit moltes dones. Per exemple, vaig posar un anunci a Instagram demanant històries i en 24 hores en vaig rebre més de tres-centres. Tant Homo Machus com Laborachismo són testimonis de dones que he interpretat i dibuixat. És explicar unes històries a través de dibuixos. I he de dir que aquests dos llibres han picat tant homes com dones, tots s’han sentit incòmodes en un moment donat, jo inclòs.