Oriol Yuguero: “Des de sempre he tingut la il·lusió d'arribar a ser, algun dia, alcalde de Lleida”

De caràcter acollidor, sap escoltar i sempre apareix amb un somriure d’orella a orella. El doctor Yuguero afirma que li encantaria ser alcalde de Lleida i que ha arribat l’hora que la Sanitat Pública faci una profunda revisió estructural.

Li han donat el premi més important de Catalunya pel que fa a investigació per a joves de menys de 40 anys. La seva candidatura ha passat al davant d’altres vuit que venien d’hospitals tan importants com Vall d’Hebron, Bellvitge o Can Ruti i, a més, té una trajectòria intensa i només té 36 anys. Com s’ho ha fet?

Doncs treballant molt i esprement els dies. Des de molt jove sempre he intentat treure el màxim de rendiment a les hores i la veritat és que sota pressió soc bastant més efectiu que en situacions relaxades. Després, amb el temps, també he après que no cal anar sempre sota pressió, sinó que el que cal és organitzar bé el temps. Les persones que fem recerca sempre ens fem preguntes sobre el que fem. A mi m’agrada treballar en equip. Primer perquè sempre he après molt de la gent que no conec i també perquè treballar en grup sempre facilita acabar bé les coses.

I com s’ho fa per compaginar tota la tasca de recerca amb ser un dels responsables d’Urgències a l’Arnau i compaginar la vida familiar?

És tot qüestió de les prioritats que té cadascú. Jo, des que tinc dos nenes, el que intento és que quan estic a casa el 95% del temps sigui per a elles.

Això fa que m’hagi d’organitzar molt bé per evitar haver de treballar sota pressió. A més, soc una persona que necessita dormir poques hores.

Doncs vostè se salta tot el que diuen els metges especialistes en son...

Potser sí que estaria fatal des d’aquest punt de vista.

Vostè al MIR va treure una nota que li permetia escollir i va triar Lleida i, a més a més, medicina familiar..

Jo vivia a Lleida i, a més, en aquell temps, era regidor de Joventut a l’ajuntament i tenia responsabilitats. Vaig fer família perquè em va tocar rotar amb el doctor Jorge Soler. 

Sempre explico que jo no volia fer assistència, la meva idea era dedicar-me a fer gestió sanitària. Però vaig coincidir amb el doctor Soler, un metge de família supervocacional. 

Ell em va fer enamorar de l’assistència i la medicina familiar que ell feia. A partir d’aquell moment tot va canviar.

Entre totes les investigacions en què vostè ha participat o liderat, n’hi ha una que està en actiu que és la d’un programa de cribratge de la infecció per Chlamydia en els joves i que es vol posar en marxa durant la tardor. Què els passa als joves?

Tot va començar quan era resident. Havíem de fer un treball de recerca i just en aquella època hi havia una alarma d’un augment important de les malalties de transmissió sexual entre els joves. Vam anar fent un equip per dur a terme aquest un primer cribatge amb els joves que arribaven a Urgències de l’Arnau. Aquest estudi ens ha donat una incidència molt alta en Chlamydia. I ara el que volem fer és ampliar l’estudi.

Hem d’estar alarmats, davant els primers resultats?

Una de les preguntes que ens vam fer als inicis d’aquest estudi era com podia ser que hi hagués tanta gent jove amb problemes de fertilitat. En aquests moments hi ha moltes dones joves que necessiten una fecundació in vitro perquè no es queden embarassades. Abans no es tenia aquest problema, almenys amb la magnitud d’ara. I una de les lesions que produeix la Chlamydia és que provoca infertilitat a les dones. Hi ha una causa/efecte? Bé, és una de les línies de l’estudi, però podria ser. La gent jove té moltes relacions sexuals, a vegades sense protecció. La Chlamydia, a més, en el 50% dels casos és asimptomàtica.

L’estudi sobre la Chlamydia que farà a Lleida és pioner a Catalunya

Sí, serà pioner a Catalunya i les mostres es faran entre joves de 16 a 25 anys. Per les dades que tenim en antecedents preveiem que de cada cent joves, vuit tinguin la malaltia i que a més en siguin transmissors. 

Vostè també forma part del Comitè Pedagògic que Salut ha creat per a l’aplicació de la Llei que regula l’eutanàsia. Què farà aquesta mena de comissió?

El que hem de fer és tenir clares les bases per com els professionals han d’aplicar aquesta llei. El 25 de juny va entrar en vigor i els ciutadans ja la poden demanar. Això té unes implicacions per als professionals.

Estan preparats els metges per aplicar aquesta llei? Pot haver-hi problemes en la seva aplicació a causa d’objeccions de consciència dels professionals?

D’obligació no n’hi ha cap. Hi haurà metges que podran fer objecció de consciència. Mira, una enquesta que es va fer a Catalunya va mostrar que el 90% dels professionals estava a favor de la llei. Una altra cosa és què passarà. També cal tenir en compte que a Catalunya tenim un sistema de pal·liatius molt bo i que només a un percentatge molt petit de pacients se’ls fa insofrible la malaltia i per tant continuar vivint. És aquest petit percentatge de casos el que generalment sol·licitarà l’eutanàsia.

Però hi haurà professionals a Lleida que en cas necessari apliquin l’eutanàsia?

Bé, jo crec que sí, però evidentment poden sorgir dificultats.

Però a Lleida ens podem trobar com en el cas de la llei de l’avortament, que cap professional de la salut pública en vol practicar?

Del tema de l’avortament a Lleida no en tinc gaire coneixença, ho reconec. No sé gaire bé quin tipus d’objecció han fet aquests professionals de la salut pública. Però en el cas de l’eutanàsia pensa que hi intervenen metges de diferents serveis. L’avortament l’ha de fer un ginecòleg, però en el cas de l’eutanàsia la pot aplicar des del metge de família, al neuròleg, o el professional amb qui el pacient tingui confiança, etc.

I vostè, pel que m’explica, no ho veu una mica contradictori que a Lleida pugui ser més fàcil morir dignament que avortar?

Bé, és que són coses molt diferents. La mort... tots morirem un dia o un altre. I avortar potser no. Jo li he de confessar que fins que va sortir als diaris desconeixia el tema de l’avortament a l’Arnau. No sabia que no es feia.. Entenc que un cop feta la denúncia pública es van posar les piles i el tema sembla resolt..

Ja veig que no es mulla gaire...

No, no és això! A mi quan em van venir a veure les denunciants, com a president del comitè d’ètica, em vaig quedar parat. No sabia que a l’Arnau no es feien avortaments i, la veritat, no entenia gaire per què no se’n feien. El que tu has d’exigir sempre és l’assistència i en aquest cas concret crec que ja hi ha un acord amb Clínica de Ponent per tal que les dones que vulguin avortar ho puguin fer perfectament assistides.

Si vostè hagués de puntuar el funcionament de la sanitat pública Lleida, quina nota li posaria?

La sanitat pública a Lleida està totalment infradotada de recursos, de personal... és ja una situació endèmica. Falta realment una inversió, i forta, per tal que la igualtat en l’accés a la salut sigui una realitat. Està clar que no tenim les mateixes oportunitats a Lleida que a Barcelona. Costa molt aconseguir professionals que vinguin a Lleida. Aquest és un dels grans reptes, a més del de consolidar els que ja té. Ja estic cansat de sentir és que Lleida “es muy fea”. Lleida té coses bones i altres potser no tant, però no em diguis que és més bonic Badalona, per exemple. Què passa? Doncs que en aquest cas Badalona és a prop de Vall d’Hebron, del Clínic, els hospitals més privilegiats de Catalunya. El que cal fer és incentivar els professionals, i cuidar i mimar els que ja tens aquí. Aquesta situació ha passat i continua passant de manera reiterada amb tots els governs que hi ha hagut a Catalunya: progressistes, de CiU.

Falten metges a Catalunya?

Jo crec que més que faltar, el que passa és que s’han de distribuir bé.

Durant la pandèmia l’Assistència Primària ha fallat estrepitosament?

El que ha passat és com si tu tens una casa que li has anat traient els fonaments i la poses davant d’un huracà. Això és el que ha passat amb l’Assistència Primària durant la pandèmia. I és que en els darrers anys la gran majoria de recursos s’han destinat a hospitals i s’ha deixat de banda l’assistència més propera. Si inverteixes bé en Atenció Primària, es poden solucionar molts problemes. Nosaltres a Urgències tenim molta gent, massa, perquè a la Primària no han pogut gestionar la seva patologia.

Vostè va estar uns anys a l’ajuntament de Lleida com a regidor de Joventut amb l’alcalde Ros, quan estudiava Medicina. Ha descartat tornar a la política activa?

No l’he apartat. Mira, des de molt jovenet que he estat membre actiu de diverses organitzacions no governamentals i vaig tenir la sort de poder fer política institucional. En aquests moments jo crec que continuo fent política, cada dia. El que no faig és una política partidista o institucional..

Algun somni que ara potser té una mica aparcat?

Sí, un: des de sempre, la meva il·lusió és arribar a ser algun dia alcalde de Lleida.

Quan?

Doncs quan sigui. La política és plena de casos de desagraïment i malauradament en conec massa. Jo vaig acabar una etapa dins el meu partit, però sempre he estat pel que calgui..

O sigui que està a l’expectativa, però no descarta res de cara al futur?

Jo no descarto res. En quin moment? El moment que sigui oportú i que em vagi bé a mi. Això ho tinc clar. Jo crec que en aquests moments estic sent útil a la ciutat a través d’on treballo.. en un futur... Ser alcalde d’una ciutat com Lleida requereix tot el teu temps. Jo no entenc ser alcalde d’un lloc i no poder-t’hi dedicar. Soc molt jove.

És molt diplomàtic vostè...

Estar fora de la política m’ha ensenyat que gairebé tot és gris, ni blanc ni negre. I que la gent està cansada de palmeros que aplaudeixen tot el que fan uns i critiquen tot el que fan els altres. A més, sempre m’ha costat molt criticar persones a qui aprecio. I jo en tinc moltes d’aquestes a tots els partits.

Com ha de ser l’alcalde de Lleida del futur?

Crec que cal buscar un model entre els alcaldes Ros i Pueyo. Ni estar tot el dia a tots els actes de la ciutat ni que es dubti de qui és l’alcalde. Crec que els propers anys cal un alcalde que cuidi Lleida, la seva gent, els seus carrers. Siurana va crear la ciutat moderna, Ros la va externalitzar i ara ens cal cuidar els detalls i recuperar l’estima per la nostra ciutat.