Meritxell Garcia: “Els adults pensem que ho sabem tot i ens desapareix la curiositat genuïna”

Es diu Meritxell Garcia i s’ha especialitzat professionalment en empatia i sensibilitat, a més de ser escriptora. El seu treball l’ha portat a col·laborar amb emprenedors, empreses i creatius, als quals ajuda a trobar espais de treball saludables. És a dir, es dedica a posar l’empatia al servei de les persones a través de formacions i l’acompanyament individual. Tal com diu ella “l’empatia és el fil invisible que ens connecta com a persones, és un mirall”. Hi parlem amb amb motiu de la presentació del llibre ‘A les teves sabates’, a la llibreria La Fatal de Lleida, on va impartir un taller. És el primer que escriu adreçat a petits lectors.

A punt de ser mare i després d’haver-se convertit en tota una experta en les habilitats empàtiques, Meritxell Garcia ha escrit el seu primer llibre per llegir en família. Es tracta d’A les teves sabates, i és un conte sobre la màgia de connectar amb els altres. L’objectiu és fomentar l’empatia entre pares i fills i incorporar aquesta habilitat en el nostre dia a dia. És el seu primer llibre orientat a infants, però, com ella diu, segurament no sigui l’últim.

Com s’ha format per esdevenir coach experta en empatia? És un mix. He treballat en els diferents tipus i tècniques d’empatia. A més, soc facilitadora de cercles d’empatia, que són uns cercles en els quals cada persona pot expressar el que pensa sobre un tema i el que es fa és treballar l’empatia reflexiva, que és que la persona que tens davant escoltant-te sigui capaç de verbalitzar allò que ha entès del que has dit. Això fa que empatitzis amb una opinió diferent a la teua. No té com a objectiu el debat, sinó la comprensió de punts de vista diversos.

A què es dedica, laboralment, més enllà d’aquest vessant literari? Em dedico a processos personals o empresarials que tinguin l’empatia com a centre. Per exemple, quan tenim un conflicte a casa amb la parella, a la feina o amb nosaltres mateixos, aquests conflictes es poden tractar amb empatia. Podem tractar què hi ha al darrere. En un context més empresarial al final el que hi ha son cultures empàtiques. L’empatia és la meua eina de treball i permet treballar diferents àmbits. La poso en el centre perquè tothom aprengui a utilitzar-la per tenir la vida que vol i crear aquestes empreses que tinguin al centre les persones. Al final, l’empatia és el que ens connecta els uns amb els altres, i el que jo treballo és amb aquesta connexió.

En què s’ha recolzat a l’hora d’escriure el llibre? Els llibres que escric estan basats en teories d’empatia i en estudis científics on es veu com es treballen aquests tipus d’empatia en diferents àmbits. El conte Les teves sabates és un conte per a nens, però hi ha molta teoria darrere. Hi ha per exemple empatia cinestèsica, que és una empatia de cos. Quan la Mimi, la protagonista del conte, es posa a les sabates d’algú el que fa es ficar-se dintre d’aquella persona. És un mix de fer cursos enfocats però també de fer treball d’investigació. El resultat són aquests llibres.

Com definiria l’empatia?

És una cosa que fa que et connectis amb l’altre, i això passa quan hi ha aquest espai de seguretat i de confiança. Jo sempre dic que tots sabem reconèixer l’empatia fàcilment quan tenim un secret que no volem dir a quatre veus, i l’anem a explicar a aquella persona que sabem que no ens jutjarà. I aquella persona té una cosa que és absolutament clara i meridiana per tothom i és empatia. T’estimarà encara que diguis una cosa terrorífica, perquè et fa connectar amb l’altre des d’un espai on et sents acceptat.

Són més empàtics els adults o els nens? L’empatia és una habilitat innata. Ara bé, la pràctica fa que això sigui aplicable i surti a la vida diària o no. Els nens tenen menys judicis perquè encara no tenen formada la seua visió única del món. Com a adults el problema que tenim és que pensem que ho sabem tot, i quan passa això la curiositat genuïna desapareix. I un dels elements de l’empatia, que fa que hi sigui, és que pensem que no sabem encara, i per tant fem preguntes. Com adults moltes vegades pensem que les persones que ens rodegen, la nostra parella o els nostres amics, són com mobles i no evolucionen, perquè no els fem preguntes. Els nens sí que tenen aquesta curiositat. Els adults conscientment podem entrar en un espai empàtic i posar fil a l’agulla i treballar l’habilitat. Els nens en canvi tenen una base molt natural però els falta l’hàbit.

En què consisteixen els tallers d’empatia que realitza per presentar el llibre? Que tant adults com nens siguin capaços de posar-se a les sabates d’una altra persona. Això vol dir posar-se en quina és la seva situació, on ha estat, què és el que sent... L’empatia té molts àmbits, no és només a nivell cognitiu i imaginatiu, sinó que també és a nivell de cos, de sentiments. Del que es tracta és que els pares i els nens tinguin una experiència, un tastet del que pot ser portar l’empatia a casa, a la vida quotidiana, a poder entendre’ns els uns amb els altres. Això ho farem a través del fil conductor del conte que són les sabates. Ens treurem les sabates i els nens es posaran a les sabates dels pares i al revés.

És un llibre que està pensat per a nens o per llegir en família? Està pensat per llegir en família, atès que és per a primers lectors, nens d’entre 4 i 6 anys. Això és un tàndem perfecte per a l’empatia, perquè per tenir empatia necessitem més persones. El fet que sigui una lectura conjunta fa que en puguem parlar i després aplicar-nos aquesta història a nosaltres i jugar.

Pot arribar a ser un problema ser massa empàtic? L’empatia no és la culpable. Quan diem que som massa empàtics el que realment passa és que estem deixant de banda les nostres pròpies necessitats i les estem deixant de banda per posar les necessitats d’un altre al centre. Quan passa això el problema és que hem perdut l’autoempatia, que és aquest centre nostre.

L’empatia va vinculada a l’assertivitat, doncs? Sí, també. Per ser empàtic també s’ha de ser assertiu, però l’assertivitat no és tot el que és l’empatia. L’empatia és connectar en diversos espais com l’emocional. És no voler canviar res sobre l’estat emocional d’una altra persona. Pots ser empàtic amb algú només donant-li la mà, o fent-li una abraçada. O simplement estant amb algú al sofà sense dir res. És un tema d’acompanyament no només cognitiu i emocional, sinó que és un compendi de tot i en cada situació hi haurà una empatia que florirà de manera natural i que tindrà sentit en aquella situació concreta.

El seu llibre em recorda el film Inside out, a nivell que ajuda a entendre les emocions. Crec que a nivell metafòric és el mateix. Jo utilitzo unes sabates com a vehicle conductor però al final l’empatia surt amb diferents vessants.

Creu que ara que serà mare escriurà més llibres infantils? Crec que aquest no serà l’últim. De fet tinc intenció que la meva filla aprengui a gestionar les emocions, a connectar-se amb persones, i segur que hi ha molts pares que tenen aquesta mateixa voluntat que tinc jo. L’únic que tinc és que jo treballo amb les paraules i l’empatia i per tant puc ajuntar aquestes habilitats en literatura que arribi a diferents públics.