Ashley Campbell: “Sento que hi ha una apreciació més profunda pel country fora dels Estats Units”

Ashley Campbell, cantautora, cantant i banjista, conjuga els tres rols amb la il·lusió de compondre country modern i interpretar-lo amb exquisida habilitat. Molt coneguda i emparada per la feina al costat del seu pare, la llegenda del Country, Glen Campbell, que li va donar l’oportunitat de girar amb ell per tot el món, tocant el banjo, els teclats i cantant.

A la gira europea que l’està movent per Anglaterra, Irlanda i Espanya, i que l’acostarà el proper 21 de maig al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida, ens porta el seu segon àlbum ‘Something Lovely’, editat recentment. Una eclèctica col·lecció d’onze cançons produïdes pel prestigiós Kai Welch que confirmen Ashley Campbell com una artista de primeríssim nivell.

Creu que la seva generació renovarà significativament la tradició de la música country?

Hi ha molts artistes en escena, com jo, que encara estimen el so tradicional i volen mantenir viu l’esperit de la música country.

Crec que si la nostra generació manté un respecte profund pels pioners del gènere, cadascú podem afegir la nostra pròpia perspectiva personal per construir sobre el que ja hi ha, i eixamplar-ho i engrandir-ho tot encara més. M’encanta com de profundament honesta pot ser la música country i com sempre serà un reflex de la vida dels qui la toquen.

L’actor i showman Steve Martin va dir una vegada quan li van preguntar si mai va tenir por de quedar-se sense material per actuar: “La comèdia és una distorsió del que està passant. I sempre passarà alguna cosa.” Crec que es pot dir el mateix de la música country; que és un reflex del que està passant, i sempre hi passaran coses.

Quina herència artística va deixar a la seva filla Ashley, el gran músic i creador Glen Campbell?

Crec que el meu pare em va criar per a ser amable amb els altres i honest amb el meu art.

Em va dir moltes vegades: “Fes sempre música que t’agradi, i és probable que altres persones també t’estimin per això.” El meu pare mai va comprometre els seus propis criteris i eleccions artístics per agradar als altres; va fer música perquè li encantava i jo penso seguir aquesta tradició.

Com valoreu els fans de la música country que trobeu fora dels Estats Units?

És un veritable plaer tocar música per als aficionats al country de fora dels EUA. Sento que hi ha una apreciació encara més profunda per la música country a altres països, potser perquè no és tan habitual com als Estats Units.

Tenim tanta música country a Nord-amèrica que de vegades la podem donar per feta i fins i tot vulgar, quan de fet, és una autèntica delícia i molt representativa de la nostra cultura i tradicions.

Què en penseu d’aquelles opinions que la consideren com un art d’ideologia conservadora?

És cert que un grup demogràfic molt gran d’aficionats a la música country són políticament conservadors, inclinant-se molt, fins i tot estats, cap a l’extrema dreta, cosa que provoca alguns estereotips una mica vergonyosos d’aquesta música i dels nord-americans en general. Crec que el country ha de ser per a tothom i esperem que comencem a pensar-hi cada cop més com una comunitat inclusiva.

M’estimo profundament el meu país d’origen, però també m’encanta viatjar i conèixer gent de diferents cultures i àmbits de la vida. Idealment, m’agradaria veure més una mentalitat de “tots nosaltres” en lloc de “nosaltres contra ells” al món i representar la música country com un bé que pertanyi a tothom.

Què se sent més, cantant, guitarrista o banjista?

M’encanta fer música de la manera que puc, dedicant-li totes les meves habilitats i sentiments.

Sincerament, la meva màxima alegria és tocar juntament amb altres grans músics i aprendre d’ells, la qual cosa és la principal motivació que m’empeny, dia rere dia, a millorar com a intèrpret. Tota la meva vida només he volgut caminar amb gegants i, per tant, haig d’aconseguir convertir-me jo mateix en gegant.