ENTREVISTA
Una lleidatana estrena una pel·lícula documental i d'animació sobre la menstruació i els tabús que hi ha encara al seu voltant
Toti Baches: "És un gran repte portar a la gran pantalla temes tabú com la regla"
‘Red Cunt, Reconsidering Periods’ és una pel·lícula documental i d’animació sobre la menstruació i els tabús que hi ha encara al seu voltant a la societat. L’artífex és Toti Baches, una lleidatana que el 1994 es va traslladar a Alemanya, on treballa com a editora audiovisual al mitjà RTL. El documental va preestrenar-se a Lleida l’any passat, i des d’aquest mes de maig es pot veure a cinemes de Catalunya, Espanya i Alemanya.
El documental Red Cunt, Reconsidering Periods és la primera part d’una trilogia dedicada als tabús femenins. Tot i això, es dirigeix a tota la família, i hi participen activistes, ginecòlogues, artistes i feministes en una aposta per la normalització d’un tema que afecta més de la meitat de la població mundial.Parlem amb la seua directora, la lleidatana Toti Baches.
La paraula ‘cunt’ no és una paraulota en llengua anglosaxona?
Sí, cunt és una paraulota molt dura. Originàriament ve d’una deessa hindú que representava la bellesa i la fecunditat, tot i que en el transcurs dels segles aquesta accepció s’ha perdut i n’ha quedat només la connotació pejorativa. El títol del documental en català seria Cony Vermell, reconsiderant la regla. D’aquesta manera vull reivindicar el significat original d’aquesta paraula, posant-la en un context positiu.
Perquè usa un personatge animat com és la Mensi com a fil conductor?
Em vaig decantar per l’animació perquè és una gran tècnica per ensenyar coses que no pots mostrar fàcilment, sobretot coses tabuïtzades. Al principi volia que una nena fes un videoblog de la seua primera regla, però aquesta nena no la vaig trobar.
Per això em vaig decantar per animar aquesta història. El meu treball no és periodístic, per la qual cosa no he de contrastar les coses que dic. Llavors vaig posar-hi imaginació i el resultat és molt interessant i divertit.
A quin públic va dirigit aquest documental?
En un començament vaig fer-lo pensant en noies joves que encara no s’han reconciliat amb la seua regla –jo ho vaig fer molt tard–. Volia que la gent pogués fer-ho molt més aviat, ja que no cal romantitzar-la, però tampoc s’ha d’endimoniar.
També vaig fer-lo pensant en els pares, els germans i els avis d’aquestes noies joves, amb la idea que es posin a la seua pell i contribueixin A acabar amb el tabú, responsabilitzant-se també de la seua regla: parlant-ne, comprant-los tampons, fent-los un regalet.
Què és el que la fa embarcar-se en aquesta trilogia que formaran ‘Menstruació’, ‘Masturbació’ i ‘Menopausa’?
És un gran repte portar a la gran pantalla temes tabú. Crec que fer pel·lícules d’això contribueix a normalitzar coses que la societat no veu com a normals, tot i que ho són.
La gran pantalla és una plataforma que et dona molta credibilitat i difusió. Fa un temps vaig fer un film sobre noies del carrer, un documental sobre les meues veïnes transsexuals, que tampoc és que sigui tan tabú, però és un món que a vegades ens queda lluny, ja que normalment no hi participem, i en el fons elles tenen una vida que és exactament igual a la nostra en la majoria dels aspectes. I això és el que volia mostrar.
Quins reptes s’ha trobat per portar aquest tema als cinemes?
Molts. Menys el distribuïdor català, en Toni Espinosa, que ha estat l’únic valent que s’ha atrevit a córrer el risc de portar l’obra a Catalunya i Espanya, la resta han sigut coses negatives.
Fins i tot moltes dones em deien que no li veien sentit a la pel·lícula, ja que elles no tenien cap problema amb la seua regla. I jo al·lucinava, perquè està clar que nosaltres, les persones menstruals, com a individus òbviament no hi tenim cap problema, més enllà dels dolors.
Però crec que com a societat sí que el tenim el problema, i per part de molts homes he rebut crítiques en la línia que el tema no és prou interessant com per portar-lo al cinema, cosa que em motiva més encara que tothom el vegi. Amb la recepció que estem rebent a Alemanya estem demostrant que el tema interessa molt.
Li va ser molt difícil finançar la producció del documental?
Estic arruïnada, encara estic pagant dos crèdits que vaig haver de demanar perquè no vaig trobar cap subvenció.
Però em semblava tan important fer-lo que no m’importa. Em feia moltíssima il·lusió i estic orgullosa de veure fins on he arribat absolutament sola, almenys aquí a Alemanya.
Afortunadament molta gent hi ha col·laborat sense cobrar. Espero recuperar una part de la inversió però soc realista. Això és una pel·lícula documental, no un blockbuster.
Té previst publicar un llibre que complementi el documental. Què hi haurà?
El llibre està pràcticament acabat. En principi és en alemany i el tronc és el guió de Red Cunt. Reconsidering Periods. Al voltant de totes les escenes explico anècdotes o històries relacionades amb com ho vaig gravar, com se’m va ocórrer o què va passar després.
El tinc parat, però, perquè em falta temps, encara no sé quan ni amb quina editorial es publicarà. Potser opto per fer-ne un PDF per vendre’l o no sé si alguna editorial valenta catalana s’animarà a publicar-lo.
Espanya és el primer país a aprovar la baixa laboral per dolor menstrual. Què li sembla?
He de dir que el timing del Gobierno no és casualitat, ja que el 28 de maig va ser el dia de la menstruació, tot i que en diuen el dia de la higiene menstrual, una cosa que veig errònia ja que la menstruació no és una qüestió higiènica. Tot i això, crec que és molt positiu, però m’agradaria que es considerés com el primer pas previ a un gran canvi i no com una victòria.
Hem de ser conscients que la menstruació no hauria de fer mal, i que si fa mal és perquè hi ha algun problema. Hem d’activar canvis en el sistema sanitari perquè aquests problemes es detectin més aviat.
L’endometriosi, per exemple, tarda vuit anys a ser diagnosticada. Quan s’efectuïn aquests canvis aquesta llei estarà obsoleta.
Per altra banda, estem en una societat bastant patriarcal i aquesta llei, des d’un punt de vista patriarcal i neoliberal, pot ser perillosa perquè no concep la dona treballadora com una persona cíclica, i podria estigmatitzar-la. Afortunadament ens movem cap a una societat més matriarcal.
La sang de la menstruació als anuncis de la televisió sempre surt blava. Creus que és una forma d’estigmatitzar-la?
Partim de la base que la regla és un superpoder. És el primer senyal que la teua salut funciona i la premissa per poder tenir fills d’una manera natural.
A mi em costa molt posar cara al patriarcat, però existeix. Llavors crec que el tabú ve del fet que a certs col·lectius no els interessa que la dona sigui conscient d’aquest poder, ja que així és més complicat que es desenvolupi com tot el que pot arribar a ser com a individu.
Creu que ser dona li ha jugat en contra en el món audiovisual?
No. I si ha passat, no ho he notat. Però sí que puc dir que, quan parlem de desigualtats amb la llei de la menstruació, hem deixat de parlar de rebaixar l’IVA als productes menstruals.
Si mirem l’IVA que s’aplica al producte Viagra, que és específicament per a homes, és d’un 4 per cent. Mentre que als productes menstruals, que són molt més necessaris, s’aplica el 10%.
El fet que la societat –política, cinema, sistema educatiu...– miri pels interessos dels mascles i no concebi la realitat femenina és un problema. I no només a Espanya. A Alemanya aquesta llei espanyola és anomenada la de “les vacances de la menstruació”.