Olga Tragant : “Tothom pot ballar encara que no tingui flexibilitat, la dansa surt de dins”

Va arribar, ja fa disset anys, al petit poble de l’Alzina de l’Aguda, prop de Ponts, de la mà del seu company i artista plàstic Jaume Amigó per intentar retrobar-se amb la natura tot cercant el silenci i una altra forma de crear, malgrat que feia poc temps que havia obert l’espai Tragantdansa a Barcelona. La veterana ballarina i coreògrafa Olga Tragant, artífex del tot just celebrat festival Natures, intenta aprofundir en noves propostes artístiques que tinguin com a protagonista la natura.

Vostè ha desenvolupat un estil de dansa que anomena de consciència corporal. En què consisteix?

La dansa que faig és una dansa contemporània molt personal i més creativa. No es regeix pels cànons de la clàssica, que és una mica més encrostada. La dansa de consciència corporal treballa molt tot allò que té a veure amb el benestar i la salut perquè l’anatomia s’adequa al cos i al moviment. Podríem dir que és com a través de la dansa es treballa el cos d’una manera molt més sensorial. La dansa surt de dins i va cap enfora. Tu sents la dansa, la vius.

Tothom pot fer dansa i ballar?

Per a mi tothom pot ballar i tothom pot aprendre de la dansa i amb la dansa. No hi ha edat per gaudir-la. Hi ha gent que fa dansa només per sentir-se bé i a gust i que no li agrada anar al gimnàs. Perquè la dansa no només té un treball físic, sinó que també té una part expressiva, de tu mateixa, de sentir-te tu mateixa i de comunicar. La dansa a mi em va enamorar. És una activitat molt completa. Hi ha moltes maneres de fer aquesta disciplina artística. Tu pots trobar la teva i encara que no es tingui molta flexibilitat, tothom la pot desenvolupar a la seva manera.

S’ha format arreu del món i les seves creacions s’han pogut veure des d’Espanya fins al Japó, passant pels Estats Units, França, Portugal, Holanda o Mèxic, entre altres... Què n’opina del ball o dansa que acompanya, per exemple, creacions com les de Rosalia o qualsevol videoclip que hi ha a les xarxes?

És un tipus de dansa, sens dubte, però per a mi és més comercial. És una dansa que acompanya la música amb uns ritmes molt concrets, tot està coreografiat al mil·límetre. No hi ha espai a la improvisació. No dona peu a sentir el moment que estàs vivint. És una dansa més efectista, de xou. És molt diferent de la contemporània de creació i de sentiment que fem nosaltres... És diferent i ja està.

Com sorgeix la idea de deixar Barcelona i anar al petit poble de l’Alzina de només vint habitants?

En el seu moment, ja fa disset anys, va ser més una necessitat del Jaume que meva, perquè jo havia obert feia poc temps l’espai de dansa Tragantdansa a Barcelona. Al principi potser se’m va fer una mica costa amunt, però el Jaume necessitava veure el cel, la lluna, deixar enrere el ciment... Jo vaig anar una mica a remolc, però ara ja soc més a l’Alzina que a Barcelona. Volem que la gent conegui l’espai de Tragantcamp, com un indret on fer creació en dansa i arts plàstiques...

Aquesta ha estat la quarta edició del festival Natures. Com ha evolucionat tot plegat?

No ha estat fàcil. El festival ha anat en progressió. D’una activitat puntual a poc a poc hem anat creixent. A Natures encara li falta molta feina perquè som un microequip que ho fa tot, però de moment l’hem pogut tirar endavant amb il·lusió i ganes. Ara ja rebem alguna ajuda de la Diputació, sabem que no és un repte fàcil perquè l’Alzina és lluny de les grans poblacions.

Hi haurà doncs una cinquena edició del festival Natures?

I tant! Jo estic posant tot el meu focus i tota l’activitat aquí, a l’Alzina. Que Tragantcamp sigui un centre de creació d’arts plàstiques i de moviment obert a tothom i a tot el món. Els artistes o el que vulgui compartir experiències creatives han de saber que aquí poden venir a crear, a fer una residència, a participar en el festival.

Quan vostè i l’artista plàstic Jaume Amigó posen en marxa el centre creatiu a l’Alzina com els acullen? Perquè al cap i a la fi vostès són uns pixapins de Barcelona que volen que “la dansa i l’expressió artística siguin un cultiu de la terra”.

Nosaltres vam començar el festival després de molts anys d’estar aquí, ja estàvem integrats. Jo crec que les dues parts vam entrar molt bé des del primer moment, sobretot el Jaume, que era el que hi passava més temps. Per tant, quan creem el Festival Natures no som uns desconeguts. La gent del poble ha col·laborat des del primer moment, cedint-nos els seus camps per fer-hi creacions, movent una pedra, un tronc. Ells al·lucinen quan nosaltres ens quedem embadalits mirant una pedra o un paisatge, per a nosaltres és quasi màgia creativa, ells ho han vist i viscut tota la vida.

Creu que els aporten una altra visió del seu entorn que la gent del poble desconeixia del seu propi paisatge?

Sí, i per això és interessant per les dues bandes. Per a nosaltres és un repte estar aquí i utilitzar el paisatge per crear. I ells es paren a contemplar el seu paisatge i troben afalagador que nosaltres el trobem tan bonic i que ens inspiri per crear. Ho valoren molt!

El futur de la dansa, Olga, per on passa?

Passa per la vivència, per la professió... per l’educació. Que la dansa pugui ser una alternativa educativa per poder-la vivenciar des de petits. Si tu has pogut viure els moviments de la dansa de jovenet després, sens dubte, seràs un bon espectador perquè hauràs pogut captar tota la sensibilitat que aquest art pot transmetre.