Héctor Ruiz: “La funció principal de la memòria és imaginar per poder afrontar millor el futur”

La memòria és molt més que retenir dades i el cervell no funciona com un múscul que es pot desenvolupar. El coneixement no ocupa espai d’emmagatzematge cerebral i una de les millors coses que fa la memòria és oblidar. El biòleg barceloní Héctor Ruiz Martín, especialitzat en psicologia cognitiva i de l’aprenentatge, dirigeix la International Science Teaching Foundation, amb seu a Londres, la qual es dedica a promoure la millora en els procesos d’aprenentage de matèries científiques a nivell mundial. Parlem sobre el funcionament de la memòria i de com gestionar-la per fer-la més eficient.

Des que tenim telèfons mòbils que ja no recordem els números de telèfon de gairebé ningú. De fet, molts de nosaltres en recordem alguns que fa trenta anys que no marquem i desconeixem els de la gent amb qui parlem cada dia. Els més escèptics amb les noves tecnologies ho viuen com una prova de la degradació cognitiva que ens provoquen, el biòleg Héctor Ruiz, expert en psicologia cogntiva i autor de Los secretos de la memoria (Ediciones B, 2022), relativitza aquestes idees i ens dona explicacions més realistes.

Hi ha estudis que parlen d’una menor capacitat per recordar aquells esdeveniments que gravem amb el mòbil. Per què passa?

Perquè la nostra atenció se centra més en el telèfon que no pas en el que passa. El fet de focalitzar-nos en la pantalla, el so, l’enquadrament o la llum implica estar menys immers en la situació i viure-la menys intensament. Per tant, la teua codificació de l’esdeveniment és menor. També és cert que si sabem que una informació la tenim registrada i la podem recuperar quan vulguem –els números de telèfon– ja no posem en marxa estratègies per recordar-la.

Així doncs, no posa en perill la nostra capacitat memorística.

No. De fet, mai abans no havíem exercitat la memòria com ara. Qualsevol persona que hagi passat per l’escola avui en dia ha acumulat més coneixements que qualsevol dels nostres avantpassats.

Una de les idees que desmunta al llibre és la que compara la memòria amb un disc dur.

La memòria no funciona en termes d’espai. Tot allò que percebem, totes les experiències que tenim, queden registrades a la nostra memòria, per això podem recordar el que hem fet les últimes hores sense haver-ho volgut recordar. Si ens hi posem, podem recordar què hem esmorzat o què vam fer ahir a la nit. També és veritat que, si no fem cap esforç extraordinari, d’aquí a dos o tres dies ho oblidem. Tècnicament ho podríem arribar a recordar tot i hi ha persones que poden fer-ho. Per sort, això no passa. La funció principal de la memòria és imaginar per poder afrontar millor el futur. Per gestionar noves situacions que no són exactament iguals que les que hem viscut hem d’oblidar els detalls per quedar-nos amb els conceptes, les idees abstractes que utilitzem i transferim a noves situacions per prendre millors decisions.

Destriar el gra de la palla.

L’oblit és una part essencial de la nostra memòria. Podem pensar que és un defecte, però en el fons és una virtut. Tot el que processem a través dels sentits també passa per la nostra memòria. Això és molta informació al cap del dia i només en retenim una part molt petita. El que és interessant és que aquest oblit forma part dels mecanismes per adquirir coneixement del món que ens envolta i ens permet ser més eficient per gestionar el dia a dia.

Explica que la memòria treballa relacionant conceptes.

No és un magatzem sinó una xarxa en què vas connectant les experiències amb els coneixements que ja tens. Així doncs, com més saps d’un tema més fàcil és connectar una experiència nova amb el que saps prèviament, per això et serà més fàcil recordar-la i anar sumant connexions i fer la xarxa cada vegada més gran. Per incorporar informació nova la memòria optimitza recursos i reutilitza la informació que ja tenia per recordar-ne de nova. Les connexions són els camins que ens permeten arribar a la informació quan la volem recordar.

Aleshores, per què recordo anècdotes inútils i en canvi oblido informació que em sembla important?

Perquè no funciona com una càmera de vídeo i no podem decidir què gravem i què no. Va una mica a la seua i l’únic que podem fer són accions per promoure que els processos indispensables per recordar es posin en marxa. Si coneixem com funciona la memòria és més fàcil gestionar aquestes estratègies. Una que funciona bé per consolidar una dada és avaluar-se a un mateix en lloc de tornar-ho a consultar. Per consolidar coneixements és millor llegir una matèria diverses vegades de manera espaiada que insistir llegint i llegint el mateix durant un període de temps molt intens. Després hi ha una part que no controlem i no té sentit intentar fer-ho. Els esdeveniments que fixem amb més intensitat són els que ens han generat emocions intenses.

Sigui per bé o per mal.

Les emocions són reaccions automàtiques que activa el cervell quan detecta una situació que pot representar perill o oportunitat per a les nostres metes i necessitats. Té sentit que el nostre cervell doni prioritat a aquests esdeveniments per tal de poder respondre millor la propera vegada que passi una cosa similar. De fet, els esdeveniments que han estat emocionalment intensos i durs no només els recordem més fàcilment, sinó que durant un temps no podem parar de pensar-hi. Hi donem voltes i voltes i especulem amb què hauria passat si… D’alguna manera, estem empesos a aquesta situació com a mecanisme de supervivència de cara el futur per mirar d’evitar que ens torni a passar o per tenir més eines per gestionar-ho.

Així doncs, els casos en què una persona ha esborrat un record traumàtic són excepcionals?

És normal que no vulguem recordar coses negatives, però el nostre cervell treballa en mode supervivència i això no ho podem evitar. La idea d’oblidar episodis traumàtics que es poden recuperar amb teràpies com la hipnosi és falsa. El que s’ha comprovat, en canvi, és que a partir de certes suggestions podem arribar a generar falsos records. Són molt fàcils de construir perquè la memòria no recorda amb exactitud i fàcilment mescla les fonts dels nostre records. La memòria s’inventa coses perquè la seua funció no és recordar el passat sinó preparar-nos per al futur.

De què ens serveix crear falsos records?

Més que tenir una funció és una conseqüència del fet que som capaços d’imaginar.

Com que som més bons relacionant conceptes que fets, a vegades la memòria ens juga males passades i en lloc de recordar un fet ens l’estem imaginant.

Vol dir que molts dels que escriuren memòries i són indulgents amb ells mateixos no menteixen deliberadament?

És normal que recordem el passat millor del que era; som selectius en el que evoquem sense ser-ne conscients i acostumem a reviure el passat amb ulls del present. És el que es coneix com a biaix de confirmació, la tendència a recordar i percebre les coses perquè encaixin millor amb les nostres idees.

També nega la comparació del cervell amb un múscul.

Perquè no el pots exercitar per fer-lo més gran. Tenim la memòria que tenim i no la podem potenciar amb exercicis que prometen augmentar-ne la capacitat.

Si fem mots encreuats cada vegada serem més bons, però no transferirà capacitats a altres terrenys. El que ens és útil és saber com funciona per optimitzar-la.

Si sabem que treballa molt amb informació visual, relacionar imatges per recordar dades és una bona manera de recuperar informació que tenim emmagatzemada. Pensa en algun nom que et costi de recordar. Si mires de buscar relacions amb imatges o idees, la propera vegada et serà més fàcil.