Núria Muñoz: “El títol de 'Puta y rojilla' va ser un flaix a partir del qual vaig escriure la novel·la”

L’autora lleidatana Núria Muñoz acaba de publicar la novel·la Puta y rojilla. La història se centra en la vida del Nito, el fill d’una prostituta del centre històric de Lleida. A través dels ulls infantils del protagonista, el relat ens endinsa en els anys més foscos del nostre passat recent.

Núria Muñoz afirma que “els anys que abasta Puta y rojilla formen part del meu patrimoni, que és aliè i remot, però patrimoni al cap i a la fi”. Aquesta escriptora lleidatana de 51 anys ha tocat diversos gèneres literaris, des del conte infantil, amb En babetes al regne dels llimacs; la biografia, Boix, 1913; la novel·la juvenil, amb Crónica de un vacío; el relat breu amb Històries de babaus, enamorats i altres espècimens, i la novel·la de terror amb La saga de la mandràgora. Amb Puta y rojilla vol reivindicar el paper de les dones, “molt sovint marginades i no enteses”.

Puta y rojilla és un títol amb molt de màrqueting, no? No és un operació de màrqueting, ni molt menys! Realment el que va passar va ser una cosa molt estranya. Normalment fas una obra, fas un poema, fas un relat i després de tot ve el títol. Doncs en aquest cas va ser al revés. Volia fer un llibre, no sabia molt bé de què. Només tenia clar que havia d’estar emmarcat, temporalment parlant, dins la Guerra Civil i em va venir el títol a la ment. Va ser com un flaix! A partir d’aquí va sortir tota la història. Va ser una operació inversa i vaig pensar que amb el títol ja podia tenir una gran història.

Per què tria una època com la Guerra Civil? No hi ha ja molta saturació de relats, novel·les o pel·lícules ambientades en aquest període? Sí, això que diu és veritat, però Puta y rojilla no és un llibre sobre la guerra. No m’he esplaiat amb batalles...És un llibre d’històries de gent normal que va viure la guerra. El llibre va sobre prostitutes, i aquestes eren republicanes.

Per què escull el personatge d’una prostituta per fer de fil conductor de tota la història? I per què no? Estaven allí. I ben malament que ho van passar! Potser no se’ls ha donat el relleu que havien de tenir a nivell històric, perquè eren una part de la societat de la qual ningú parlava. Estaven del tot silenciades.

Què hi ha de real i què de fictici en la seva història? De real hi ha tot el que és l’estructura, el decorat, jo no em podia inventar la trama històrica autèntica on se submergeixen els personatges. La resta tot és fictici, els personatges mai van existir. És ficció històrica.

Com s’ha documentat per explicar com vivien les prostitutes en plena guerra? He trobat moltíssima documentació. El que primer em va sobtar van ser uns cartells que hi havia durant la República que hi posava “les malalties venèries, tan perilloses com les bales enemigues”. Eren uns cartells que penjaven als carrers perquè els soldats no anessin als prostíbuls, perquè molts d’ells hi anaven expressament per contagiar-se de sífilis i lliurar-se d’anar al front.

El protagonista del llibre és el Nito, fill d’una prostituta. Què li passa realment a aquest personatge? Li passa de tot! A veure, la història comença el 1937 en plena guerra. A partir d’aquí viu el fet de perdre éssers estimats. De veure com bombardegen la teva escola, que hagis de marxar...Però a part de tot això hi ha com una subtrama: un secret familiar que ell desconeixia.

A la contraportada del llibre hi ha una frase que diu “pot un instant decidir tota una vida?...”  Sí, és el moment en què el Nito descobreix que la seva mare és una prostituta. Tenia onze anys. Era un nen innocent. I de sobte descobreix una cosa que no hauria hagut de saber mai: a què es dedica la seva mare. A partir d’aquí el seu món canvia.

A banda del Nito, amb quins altres personatges li ha agradat ‘treballar’? Puta y rojilla és una història molt coral, però destacaria l’Angelines, una adolescent que treballa al prostíbul, i donya Paquita, mestra del Liceu Escolar.

Vostè ha passat per molts estils literaris. Un del seus llibres, Boix 1913, és la biografia de la seva padrina, que va morir amb 106 anys. Vostè ha explicat que, de fet, Puta y rojilla la va inspirar precisament la seva padrina. Sí, perquè ella em va explicar tantes i tantes coses de la guerra. A casa meva sempre s’ha parlat del passat. Al final, els records de la padrina els tenia tan i tan assimilats que són els grans inspiradors de la trama de Puta y rojilla.

Vostè ha escrit i publicat. Pot viure de la literatura? Nooo! Avui per avui viure de literatura és un somni. Sé que és pràcticament impossible.

El seu proper llibre. No té res a veure amb Puta y rojilla. És una narració molt més fresca i actual.