SEGRE

ENTREVISTA

La banda lleidatana 'A Kontra Korrent' ha tret al mercat el nou treball i videclip 'Lo real'

Després de sis anys amb diversos singles i més de 90 concerts, el grup encara el seu setè any d’història amb més ganes que mai

A Kontra Korrent: “El nou single és una crítica a la societat competitiva i una crida a tornar a valorar el que és quotidià”

A Kontra Korrent: “El nou single és una crítica a la societat competitiva i una crida a tornar a valorar el que és quotidià”SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La banda lleidatana A Kontra Korrent ha tret al mercat un nou treball i videoclip anomenat ‘Lo Real’. Després de sis anys amb diversos singles i més de 90 concerts, el grup encara el seu setè any d’història amb més ganes que mai.

D’esperit festiu i ànima combativa, el grup lleidatà A Kontra Korrent segueix més viu que mai aquest 2023. Els orígens de la banda es remunten a la primavera del 2016 en un bar de la ciutat de Lleida. Aquells joves que van començar a assajar per passar l’estona desconeixien tot el que el futur els tenia guardat. Ara ens han sorprès amb un nou tema enganxós que segur que serà un dels hits d’aquest estiu.

Què heu volgut expressar amb el nou treball de ‘Lo Real’? Amb aquest single pretenem criticar el model de vida basat en els diners que crea el capitalisme. Hem volgut representar aquesta societat competitiva on només importa qui té més o qui aparenta tenir més. Davant d’això, amb Lo Real hem volgut reivindicar la importància de les petites coses de la vida quotidiana assumint que allò que és real no es pot comptar. És una cançó crítica, escrita utilitzant la primera persona per impactar i involucrar més els que l’escoltin.

El videoclip és una mica surrealista, no? La veritat és que sí! Fins ara hem usat la paraula abstracte per definir-lo, però surrealista també és una paraula encertada. Des del primer moment vam tenir clar que volíem mostrar la dualitat de les peces d’escacs representant aquesta competició i guerra que provoquen els diners. És per això que hi apareixen referències constants com els colors blancs i negres, peces dels escacs, la tela blanca i negra, etc. Amb aquesta referència, vam donar carta blanca a l’equip de rodatge perquè fes el guió que volgués sempre que hi apareguessin els escacs. El primer esbós del guió ens va encantar i vam decidir tirar-lo endavant. A més, el fet de combinar aquest món abstracte amb la serietat del vestuari i l’ambient d’oficina ens semblava molt trencador i vam decidir apostar-hi fort.

A diferència del vostre EP, ‘L’Espurna’, a ‘Lo Real’ canteu en castellà.  Aquesta és una pregunta que ens han fet molt i és normal. Nosaltres som un grup que mai s’ha amagat de dir lliurament el que pensa i les causes que defensa. És cert que potser ha pogut xocar una mica que ara hàgim fet una cançó en castellà, però es deu a un motiu d’inspiració. En el moment en què la Mercè va començar a escriure la lletra li va sorgir en castellà i és d’aquelles coses que quan t’agafa la inspiració no la pots guiar. Nosaltres som uns ferms defensors de la llengua catalana, però venen quan venen. En aquest cas, quan el català és la teva llengua d’ús diari, enfrontar-te a una llengua que no utilitzes sovint creiem que dona més valor a l’obra, ja que suposa un repte artístic.

‘Lo Real’ convida a moure’s, té una tornada molt enganxosa. Sí, molta gent ens diu que no es treu la tornada del cap! La cançó va néixer a piano i veu i no semblava que pogués acabar enganxant tant. Va ser a l’estudi on li vam acabar de donar forma i on vam decidir apostar per aquest estil més contundent i enganxós. 

Sens dubte la música forta i quasi instrumental que acompanya les vostres composicions recorda peces de heavy metal o rock dur. Realment si us haguessin d’etiquetar en un estil de música, on us situaríeu? Aquest és un debat que ens ha acompanyat des dels inicis. Sempre hem tingut problemes per definir en una sola etiqueta la nostra música. Amb l’EP 'L’Espurna' vam decidir apostar per diversos estils i en aquest cas sembla que cada cop més anem trobant el camí que volem seguir. No sabem ben bé si definir 'Lo Real' com a rock electrònic, però almenys és l’estil que a hores d’ara ens representa a tots d’una manera molt forta. 

Heu fet més de noranta concerts durant els darrers anys. Quin ha estat el més important? O del que guardeu un record especial. Sempre tenim por que ens facin aquesta pregunta! La veritat és que tenim un record molt especial de tots els concerts que hem fet, perquè sempre, sigui com sigui, aprens alguna cosa. És evident que el primer va ser un moment molt important i a més feia molt fred! Altres concerts com el de l’Ancesa Jove l’any 2017 també els recordem com molt especials, ja que ens van permetre obrir-nos a molts pobles i donar-nos a conèixer.

Com us vàreu conèixer els components de la banda?  La banda es va formar a la primavera del 2016 en un bar de Lleida amb la idea de formar un grup per assajar i tocar. El projecte va néixer de la mà dels bessons, Roger i Arnau, i del Lluís (antic clarinet). Volien formar una banda de música i van contactar amb el Ricard (baixista) i amb la Núria (saxofonista) sense conèixer-los de res. A partir d’aquell moment s’hi va anar sumant gent com l’Edu (cantant) o la Mercè, la teclista. Més tard, s’hi van acabar unint el Kiko (guitarrista) i l’Adrià (trombonista).

És difícil mantenir el grup unit? Ho dic perquè, pel que tinc entès cadascú, té la seva feina al marge de A Kontra Korrent. Una mica! Nosaltres sempre diem que A Kontra Korrent és com un matrimoni. Som vuit persones i de vegades s’ha de renunciar a algunes coses per quadrar agendes, però com que tots compartim la mateixa passió, normalment no hi ha problemes. Crec que és el que realment ens manté units, perquè d’una altra manera seria molt fàcil trobar excuses per no veure’ns. Això ens fa pensar que realment ho vivim des del cor.

A la pàgina web esmenteu que aquest 2023 voleu tornar a la carretera. Però, realment, A Kontra Korrent, si haguéssiu de fer la carta als Reis, què demanaríeu? Poder continuar gaudint junts i tocant durant molts més anys! Segurament demanaríem no perdre mai l’esperit i la humilitat del primer dia. La resta de coses que puguin venir seran benvingudes i ens ho prendrem com a premis. És fort perquè quan vam començar no ens imaginàvem res del que ens ha acabat passant i estem molt contents i agraïts. Crec que això és el més bonic d’haver creat aquesta mena de família. 

tracking