Josep Santacreu: “Els vols low-cost són insostenibles si els avions no funcionen amb renovables”

Mecenes en diverses causes socials i humanitàries, fill de Guissona, on presideix la Fundació Santacreu que ha promogut el centre artístic dedicat als veïns amb risc d’exclusió social, metge, directiu dels més prestigiosos hospitals de Catalunya, gerent en diverses empreses, Creu de Sant Jordi, fundador de Plant For the Planet Espanya i artífex de la iniciativa que va permetre fletar 14 vols amb refugiats ucraïnesos fins al nostre país. És Josep Santacreu, que ara ha escrit el llibre 'Planta’t' sobre la crisi climàtica, els boscos i la salut humana.

El doctor Josep Santacreu ha escrit Planta’t, un llibre en què reflexiona sobre la crisi climàtica, la situació dels boscos i la salut humana. I és que la relació entre la nostra salut i l’estat de la natura és ja un fet irrefutable, així com les conseqüències que tot plegat tindrà per al nostre únic planeta: la Terra.

Doctor, al seu currículum només hi faltava un llibre. Com es decideix a escriure Planta’t? Un relat molt didàctic, per cert... És que penso que un dels grans temes del nostre temps és el canvi climàtic i com ens està afectant.

Hem de tenir molt clar que tot el que està passant amb el clima té una influència grandiosa en la salut humana. I he de dir que aquest era un aspecte al qual ben poca gent donava importància, ni els professionals sanitaris.

Jo soc metge i en general fins fa ben poc era i potser encara és un tema molt desconegut. Ens posem les mans al cap quan parlem la covid, però en canvi no parlem dels milions de morts que any rere any provoca la contaminació atmosfèrica a conseqüència de la crema de combustibles fòssils.

Ja és hora de dir que la contaminació mata tanta gent com la covid en el seu moment.

Amb la covid el món sencer es va posar les piles i en un any i mig ja teníem vacunes... Sí, el problema del canvi climàtic és que ve molt lentament. Per això no el veiem o no el volem veure ni reaccionem com es va fer amb la covid. Però hem de tenir molt present que estem ja en un pendent de molta baixada en què al final hi ha un precipici. I no estem reaccionant!

Vostè, a Planta’t, explica que de fet escriu el llibre per posar ordre a una mena de tempesta d’informacions sobre el canvi climàtic. Hi ha desgavell en aquest tipus d’informació? Bé, en aquest tema i també en molts d’altres. La clau del moment que estem vivint està en la claredat. Hi ha molta, massa informació sobre el canvi climàtic, llavors saber quina és la bona i prioritzar-la per damunt de la dolenta de vegades no és fàcil. Hem d’aprofundir i ser seriosos. Com es diu, més profunditat i menys surfejar. El tema de la preservació del medi ambient ha de ser l’eix de les polítiques que s’apliquin. Tothom sap que encara avui hi ha posicionaments de negació inexplicables en el tema climàtic i el més greu és que de vegades surten de gent que té responsabilitats.

Vostè parla que tenim uns polítics incapaços. Sí. Incapaços de fer front al gran problema que ja tenim al davant i amb diferents vessants. Però el que intento explicar és que la primera mesura per on haurien d’anar moltes polítiques és la d’aturar l’entrada de CO2 a l’atmosfera, i encetar accions per evitar les emissions de combustibles fòssils. Si no, no ens en sortirem! Perquè és com voler buidar una banyera quan la dutxa goteja permanentment.

Explica que els governs impulsen subsidis a empreses contaminants... Sí, i és que el que estan fent en comptes d’apagar el foc és encara posar-hi benzina. Molts governs estan impulsant subsidis a empreses contaminants, a través de subvencions de diferents tipus.

Nou bilions de dòlars a nivell global, quasi un 7% de l’economia mundial. És una autèntica barbaritat! Són incapaços perquè en lloc d’anar pel camí d’afavorir alternatives als combustibles fòssils, els subvencionen.

Proposa diversos canvis i apunta que poden afectar l’economia i acabar amb una mena de bloqueig. Bé, qualsevol canvi radical pot arribar a tenir impactes no previstos. Però jo estic en aquest sentit esperançat perquè el que es planteja, si es fa bé, té aspectes que toquen el sector econòmic però també pot generar moltes oportunitats econòmiques.

Això és com tot en la vida, si tens un problema el primer que has de fer per afrontar-lo és reconèixer que el tens. A partir d’aquest reconeixement hem d’avaluar-lo i començar a fer-li front.

Perquè, com ja he dit, en cas contrari anirem directes al precipici. Per tant hem de ser capaços de fer propostes valentes per revertir la situació. I aquestes propostes impliquen que s’han de fer plans en tots els àmbits. Aquí no es tracta d’un sol tema, es tracta d’un tot.

Hem de treballar amb quin tipus de mobilitat tenim; amb quin tipus d’alimentació fem; quin tipus de construcció estem fent; com protegim els boscos; com donem suport al món rural perquè tingui cura els boscos... en fi, són molts vessants.

Però no tothom és igual ni tots els països contaminen igual... Miri, una de les grans conseqüències que està tenint el canvi climàtic és que afecta els països que menys culpa han tingut d’aquest canvi. Són països que no han provocat pràcticament cap alteració i gens de contaminació al llarg de la història però en canvi estan sent els més afectats, com els d’Àfrica, per exemple.

Grans inundacions, grans problemes de sequera, etc., al final aquestes situacions el que fan és provocar una gran pressió migratòria especialment cap a Europa. Hem de saber gestionar aquesta pressió migratòria i per fer-ho no ens queda més que treballar en origen i donar oportunitats en origen, de diferents formes, però una d’elles és ajudar a recuperar els ecosistemes.

I quina alternativa hi ha als combustibles fòssils? Jo crec que en el tema energètic el primer que hem de fer és una revisió dels consums energètics desaforats. Hem de ser capaços de reflexionar i canviar certs hàbits del nostre estil de vida. Un exemple, els habitatges que es construeixen han d’estar molt més aïllats, de manera que el consum d’energia sigui més eficient.

Un altre exemple són els vols low-cost, que un cap de setmana vas a Viena, l’altre a Londres, perquè són barats. Això és incompatible amb la preservació del medi ambient a no ser que surtin avions que funcionin amb renovables. Crec que en els propers anys veurem una inversió massiva en energies alternatives i esperem que l’enginy humà s’apliqui en aquest tema.

Vostè explica com podem canviar o establir alguns hàbits que no solament beneficien el medi ambient sinó la nostra salut. Per exemple, menjar verdures ecològiques, però clar, el preu per quilo, per exemple, de les tomates ecològiques està a més de cinc euros i les tomates de tota la vida a dos. No tothom s’ho pot permetre... Ja, però el que hem de fer d’alguna manera és generalitzar-ho, és a dir, fer assequibles a tothom els productes bàsics. Jo parlo de quin menjar posem al plat. Hem de menjar més vegetals, gra, llegums... i això no té per què ser més car.

També diu que estaria bé que cadascú tingués un hortet a casa ni que sigui a la terrassa. En pisos sense terrassa què fem? Bé, entenc que no és fàcil. Jo el que intento és donar un seguit de pistes per tal de cuidar i millorar la nostra salut i la del medi ambient i que cadascú en la mesura de les seves possibilitats hi contribueixi.

Proposa que les ciutats han de ser més verdes... Però tenir més gespa i arbres implica més consum d’aigua i més costos de manteniment. Els ajuntaments han d’entendre que el primer és la qualitat de vida de les persones. Si volem una ciutat de qualitat hem de tenir més verd, més espais on es pugui lluitar contra la calor. Els alcaldes s’han de posar les piles.