Martí Gironell: “Impressiona descobrir per què Montserrat se salva durant la Guerra Civil”

Martí Gironell va néixer a Besalú el 1971. Periodista i escriptor, va treballar més de quinze anys en televisió abans de dedicar-se exclusivament a la literatura. La seva primera novel·la, El pont dels jueus, va esdevenir un gran èxit, marcant l’inici d’una carrera literària prolífica amb obres com La venjança del bandoler, L’arqueòleg o El primer heroi. Guardonat amb premis com el Ramon Llull per La força d’un destí (2018), o el Prudenci Bertrana del 2020 amb El fabricant de records, Gironell també ha escrit per a joves i infants, consolidant-se com un autor versàtil. En la seva nova novel·la, La muntanya del tresor, ens presenta una història que combina ficció i realitat històrica amb Montserrat com a epicentre.

Com a periodista, Gironell sempre ha tingut una gran habilitat comunicativa, que trasllada tant a la seva narrativa com a la promoció de les seves obres. “Un llibre no es ven sol; cal acompanyar-lo i donar-lo a conèixer”, afirma. Amb presentacions, entrevistes i rutes literàries, l’autor manté una connexió directa amb el seu públic, una tasca que realitza amb passió i un esperit proper que reflecteix el seu compromís amb la cultura. 

Ens pot explicar com ha estat el seu camí fins a dedicar-se exclusivament a l’escriptura? Fa vuit anys vaig decidir deixar la televisió, on havia treballat durant gairebé quinze anys, per dedicar- me completament a l’escriptura. Ja des del 2007, quan vaig publicar El pont dels jueus, l’escriptura formava part de la meva vida, però era una activitat paral·lela. Volia viure pels llibres i dels llibres, i això implica gestionar el temps per escriure i desenvolupar totes aquelles idees que tenia guardades. 

−No ha de ser fàcil trobar aquest temps per ser tan prolífic en l’escriptura. Quan vius centrat en la literatura tens temps per a gestionar-te. En el meu cas, no em dedico exclusivament a escriure, també faig xerrades, tallers d’escriptura, conferències i rutes literàries. Tot això em permet estar en contacte amb els lectors i fomentar la lectura, tant dels meus llibres com dels d’altres autors. Són activitats que es retroalimenten i que em donen idees noves per escriure. Per a mi, el contacte amb els lectors és cabdal i el gaudeixo. 

−Ha escrit tant per a adults com per a infants. Com combina aquests dos públics? Puc compaginar la literatura destinada als joves amb la dels adults perquè tenen ritmes diferents d’escriptura. Quan tens fills i comences a explicar contes a casa, penses: “Per què no escriure també per a ells?” Així va néixer la meva via en literatura infantil i juvenil, que es pot complementar perfectament amb la meva obra per a adults. 

-Ens presenta la seva nova novel ·la, La muntanya del tresor. De què tracta? La muntanya del tresor se centra en un episodi molt desconegut de Montserrat durant la Guerra Civil. Combina personatges reals i ficticis per explicar com es va viure aquell període en un lloc tan simbòlic com Montserrat. La història segueix en Benet Nomdedéu, un nen orfe d’onze anys que canta a l’Escolania de Montserrat. Quan esclata la guerra, els monjos i la resta de l’Escolania han d’abandonar la muntanya, però ell es queda, ja que no té on anar. A partir d’aquí, en Benet viu aventures, descobreix secrets i experimenta l’amor, tot mentre creix enmig del conflicte. 

−Mai havia escrit sobre la Guerra Civil... Sempre he pensat que sobre aquest període històric tan transcendental de la nostra història ja se n’ha escrit molt i no tenia res nou a aportar. Però quan em van explicar aquesta història tan desconeguda de Montserrat durant aquell període, vaig veure que era l’oportunitat perfecta per explorar aquest moment històric. Documentar-lo, construir un relat i fer una ficció que ajudi els lectors a entendre què va passar quan altres no hi eren. Aquest tipus d’enfocament es pot aplicar a qualsevol època, però aquí m’ha permès donar una visió diferent d’un episodi poc conegut de la nostra història. 

−Quina importància té Montserrat dins de la novel·la i què simbolitza per a vostè? Montserrat és un lloc amb un simbolisme molt potent. És un símbol de catalanitat i un punt de trobada per a tothom, independentment de les creences, ideologies o afinitats personals. Durant les presentacions del llibre, molta gent m’ha compartit les seves experiències i vincles amb Montserrat: des de casaments fins a visites anuals o records familiars. Aquesta vinculació emocional col·lectiva fa que sigui un indret perfecte per narrar una història amb tanta càrrega històrica i simbòlica. Hi ha una cita de Goethe: «Enlloc no trobarà la persona la felicitat ni la pau si no és en el seu propi Montserrat», que resumeix molt bé tota la càrrega emocional i simbòlica del monestir. 

−Com va descobrir aquest episodi històric tan desconegut? Va ser gairebé per casualitat. Conec des de fa anys l’Òscar Bardají, que era cap de comunicació de Montserrat. Un dia, parlant amb ell, em va mencionar que l’Àngels Rius, bibliotecària del monestir, estava treballant en un llibre sobre el paper de Montserrat durant la Guerra Civil. Això em va despertar la curiositat, i vaig pujar al monestir per conèixer-la i accedir a la documentació. Va ser impressionant descobrir com Montserrat va escapar de la destrucció que van patir tantes altres esglésies i monestirs en aquell període. També vaig saber que la Moreneta va ser despullada de les seves vestidures per protegir- la i evitar que fos destruïda, un detall que em va semblar increïblement simbòlic i que he incorporat a la novel·la. 

−Què el va sorprendre més d’aquesta documentació? També em va sorprendre que es convertís en un hospital militar amb més de 3.000 llits, que s’hi imprimís el primer llibre de Pablo Neruda a Espanya i que personatges com el doctor Trueta hi tinguessin un paper important. Tot això eren fets desconeguts que mereixien ser explicats. 

−Com va decidir estructurar la novel·la i quin és el paper del protagonista? Vaig pensar que la mirada d’un nen seria ideal per explicar aquesta història. Quan es va evacuar Montserrat, molts nens de l’Escolania van tornar amb les seves famílies. Però si hi havia un orfe, s’hauria de quedar allà. Així va néixer el personatge de Benet Nomdedéu, un nen que viu els canvis de la guerra des de dins del monestir. La seva innocència i curiositat permeten explicar els fets d’una manera desacomplexada i sense biaixos. 

−Però també hi apareixen personatges reals, a la novel·la. I tant. Totalment reals. A part dels tres personatges ficticis (Benet Nomdedéu, fra Cervera i la Teresa), tots els altres són reals. Hi apareixen el doctor Trueta, Carles Gerhard, la Bella Dorita, Manuel Altolaguirre... La seva presència dona autenticitat a la història i permet al lector connectar amb la realitat d’aquell moment. 

−I Lluís Companys i Manuel Azaña... Cert! [somriu] I d’altres que deixo per al lector. 

−Com es va convertir Montserrat en un hospital militar i quin paper hi va tenir la Generalitat? La Generalitat va decidir preservar Montserrat perquè era un símbol del patrimoni cultural català. Malgrat la guerra, van voler mantenir- lo obert i convertir-lo en un hospital militar per atendre els ferits. Així es va evitar la seva destrucció i es va convertir en un refugi per a moltes persones. 

−Quina importància té la cultura i el patrimoni en la seva obra? Per a mi, la cultura i el patrimoni són essencials per entendre qui som i d’on venim. A través de la literatura, podem reivindicar i preservar el nostre llegat. Amb aquesta novel·la volia donar a conèixer una part de la història de Montserrat que havia quedat oblidada i valorar el patrimoni cultural que representa. Per això crec que el llibre es pot llegir com una novel·la d’aventures, cert, però també com una reivindicació del nostre patrimoni històric, una assignatura que encara tenim pendent... 

−Vostè mateix és la veu dels seus audiollibres. I d’altres autors! M’encanta llegir en veu alta i donar vida als personatges. No faig veus exagerades, però sí que m’agrada modular el to per reflectir les emocions de cada escena. Narrar els meus llibres en audiollibre és una experiència enriquidora que em permet connectar amb els lectors d’una altra manera. 

−Quin paper juga la promoció en la seva feina com a escriptor? La promoció és essencial. Crec que un llibre no es ven sol; cal acompanyar-lo i donar-lo a conèixer. M’agrada anar a presentacions, fer entrevistes i estar en contacte amb els lectors. Forma part de la meva feina i ho faig amb passió, tot i que -no t’ho negaré- a vegades pot ser físicament esgotador... 

−Segur que té projectes en marxa. [Riu] Sí, sempre en tinc! Els temps editorials són llargs, i mentre un llibre es publica, ja estic treballant en noves idees. Tinc un parell d’històries que estic desenvolupant i espero poder compartir-les amb els lectors en un parell d’anys. 

−Quin missatge vol transmetre als lectors amb La muntanya del tresor? Espero que els lectors descobreixin una part desconeguda de la nostra història i que reflexionin sobre la importància de preservar el nostre patrimoni cultural. També espero que, a través de la mirada del Benet, puguin connectar amb valors com l’amistat, la pau i la llibertat. Cadascú pot trobar el seu tresor en aquesta història. 

−Creu que la novel·la pot arribar a un públic ampli i transversal? Sí, aquesta era la meva voluntat. He intentat escriure una història que pugui interessar tant a joves com a adults. Benet ofereix una perspectiva que pot atraure diferents perfils de lector, i espero que tothom hi pugui trobar alguna cosa que el captivi. 

−Ha estat un èxit de vendes: va per la segona edició. S’ho esperava? No, sincerament, perquè cada llibre és diferent. Però sí que he rebut molts comentaris positius de lectors que han trobat diferents “tresors” a la novel·la. És gratificant veure com la història connecta amb la gent i els fa descobrir aspectes desconeguts de Montserrat. 

−Quin és el seu vincle personal amb Montserrat? És un lloc molt especial per a mi. Hi he pujat moltes vegades i hi he trobat inspiració per a les meves obres. És un indret que desperta emocions i reflexions profundes, i crec que tothom hi té un vincle. 

−Com veu el paper de la literatura en la societat actual? La literatura és una eina poderosa per transmetre coneixement, emocions i valors. Ens permet entendre el passat, reflexionar sobre el present i imaginar el futur. Crec que és important fomentar la lectura i la cultura per construir una societat més conscient i crítica. 

−Què li diria a algú que encara no ha llegit La muntanya del tresor? Que és una oportunitat per descobrir una història apassionant ambientada en un moment clau de la nostra història. La novel·la combina aventura, emoció i reflexió, i pot atrapar lectors de totes les edats. Espero que s’animi a llegir-la i que en gaudeixi tant com jo l’he gaudit escrivint-la.