L'escarment
No em penso esforçar a recordar i enumerar els casos de piulades a Twitter infinitament més injurioses que la dedicada per Cassandra Vera al feixista Carrero Blanco. Sabem que hi són i revesteixen tota mena de pelatges: racistes, homòfobes, masclistes, de simple mal gust o simple mala educació. Twitter és una parcel·la per a l’expressió sintètica de flaixos lúcids i brillants; també, i per desgràcia més sovint, és l’altaveu de l’odi i la ignorància flagrants. Poseu a la casella que vulgueu la destil·lació d’humor negre de la twittera Cassandra i similars. Si algú és l’últim mereixedor del calvari judicial que està patint, justament és ella.
On són els artífexs digitals dels insults als homosexuals, els incitadors de l’odi racial, els anticatalans tronats que en diuen de l’alçada d’un campanar? En la majoria de casos, gaudeixen d’una tranquil·la impunitat després d’haver-se desfogat perbocant l’amarga bilis que, aquesta sí, podria ser constitutiva de delicte en un país que es pretén civilitzat i modern. Clama al cel, revolta la sang, destarota. On era l’Audiència Nacional quan es produïen a la xarxa aquestes ocurrències ignominioses? No us diré pas que mirant a una altra banda. Atesa la frivolitat, el càlcul i el biaix ideològic amb què s’ha comportat aquesta institució en els darrers anys, estic convençut que mirava tranquil·lament cap a la banda adequada i se’n reia mentre s’ho passava per l’arc del triomf. Fins que, ves per on, a una pobra incauta se li va acudir fer broma de la mort de l’almirall Carrero Blanco, president d’una dictadura feixista, responsable fàctic d’assassinats i tortures, de repressió, de tirania. Faria riure, si no fos pel patiment que deu estar vivint l’afectada, que uns insignes jutges esgrimeixin com a argument la falta de respecte a les víctimes del terrorisme, quan a l’únic que se li ha perdut convenientment el respecte és a un militar còmplice de la brutalitat més genuïnament terrorista (d’Estat, s’entén). I sí, ja ho sé que la condemna pot ajustar-se al que tipifica la llei, però llavors entraríem en l’altre debat necessari i impossible d’encabir en una humil columna, que giraria al voltant d’una llei, l’antiterrorista, que probablement és la més infausta de tota la memòria democràtica de l’Estat espanyol.
Deixem-ho clar: hi ha uns jutges a l’Audiència Nacional que consideren ofensiu riure’s d’un feixista i que riuen al seu torn dels penjaments a la gent que vol un país culte, plural, democràtic i modern, i que hi ha uns polítics que en el seu dia van permetre la ratificació legal d’aquest posicionament. No, senyors de la dreta rància i carpetovetònica, això no té a veure amb la llei, sinó amb la vostra totalitària ànsia de fer escarmentar. Hi ha coses que no han canviat.
