No aprenc la lliçó
Fixeu-vos en la següent llista: alemany, àrab, txec, coreà, xinès, danès, espanyol, eslovac, finlandès, francès, grec, hebreu, hongarès, indonesi, anglès, italià, japonès, noruec, polonès, portuguès, rus, serbi, suec, tailandès, turc i vietnamita. Resulta que són els idiomes que el portal de recomanacions per a viatgers TripAdvisor, suposadament amb delegació a Espanya, accepta per als missatges dels seus usuaris. En vaig tenir coneixement després que jo fes molt cofoi una recomanació entusiasta d’una franquícia lúdica a Lleida (ara no diré quina ni de quin tipus, no fos cas que la indignació que acumulo perjudiqués injustament un lloc d’altra banda molt recomanable), amb l’imperdonable error d’escriure-la i enviar-la en, ehem, català. De seguida vaig rebre la resposta d’un autoanomenat equip d’assistència de TripAdvisor remarcant-me aquest error i fent-me avinents les llengües que pertocaven a un servei tan internacional i cosmopolita, com es pot comprovar en la variada i exòtica rastellera idiomàtica suara esmentada. Si ho vaig entendre bé, resulta que hauria tingut la possibilitat de marcar-me el caprici d’escriure la meva recomanació en llengües tan inesperades com el txec, el tailandès o el vietnamita (en el supòsit que n’hagués dominat prou alguna), però no en la que vaig mamar de petit, que és la meva pròpia i la d’uns pocs milions més de parlants, i que revesteix caràcter de cooficial en el territori on el portal per a viatgers es vanta de tenir cobertura. Que a més, vés per on, té un nombre de parlants sensiblement superior al d’algunes de les mencionades. M’imagino que aquest insigne servei d’assistència connecta una màquina que repeteix el seu mantra als incauts que se salten les pautes estipulades, però no deixa d’esgarrifar-me la indiferència glacial amb què algun programador, un bon dia, el va teclejar abans de deixar-lo llest per saltar a l’espai digital. L’absurditat desarmant del seu automatisme; la de l’humà, no la de la màquina. Aquests són els idiomes i si no t’agrada t’hi poses fulles. Tant li fa que a l’Estat hi hagi cinc llengües oficials: per al club exquisit dels cosmopolites només en deu existir una. El més bo del cas és que jo, en la meva candidesa com a debutant en el món advisor de la xarxa, vaig teclejar la recomanació en la meva llengua de forma completament espontània, sense cap segona intenció, sense cap ànim de militància, convençut que els administradors del portal recollirien l’aportació amb la naturalitat que se li deu a una llengua identificable, arrelada, reconeguda per l’Estat. Sembla mentida que després de tants anys, pobre de mi, no hagi après la lliçó. Ja no sé si insistir amb una carta a la secció d’atenció a l’usuari o acceptar que certes coses no tenen cabuda en el paradís dels nous gurus de la modernitat. Som uns provincians i només estem per ximpleries.
