Petita dedicatòria
Mariano, ets la síntesi perfecta del que comporta avui dia l’Estat espanyol, una inèrcia decadent i arnada, una sola frase buida. Compte que no parlo d’Espanya, sinó de l’Estat que la gestiona i pretén representar-la. Jo sóc independentista però m’estimo Espanya per moltes coses. En l’àmbit humà m’hi uneixen, com a tants i tants catalans, lligams familiars i afectius. Estimo molt bona gent espanyola. Estimo versos de Machado i Juan Ramón i Cernuda que se’m gravaren en la memòria sentimental de la meva joventut. Estimo l’Espanya que es manifestà fa uns dies a Madrid amb banderes republicanes. Però no estimo l’Estat que tu presideixes, Mariano, i ja li hem dit adéu.
Quan et veig a la tele o et sento a la ràdio, tu ets ben bé la quinta essència d’aquest Estat. Havent estat privat de les paraules autèntiques, les fondes, les intel·ligents, les conciliadores, fins i tot les astutes si vols, no ets més que un amollador de consignes escarides i buides, un verb poc agraciat que vacil·la i mor ferit de vacuïtat; ets una por immensa a ser interpel·lat per la realitat, una por que es replega al refugi mediocre del plasma o del simple silenci claudicant.
Ets l’hereu directe i nefast de molts silencis que es van forjar mentre els fills del franquisme confegien la disfressa de lluentons de la democràcia. Ets, de fet, l’enèsim titella dels poders a l’ombra, que cavalquen sense despentinar-se dictadures i democràcies. Posseeixes l’únic mèrit d’haver-te mogut entre els taurons fins a trobar la llagoteria pertinent que t’obrís les portes d’una presidència. Tu i el teu verb redundant, desnerit i monolingüe. Tu i el teu Estat heu fracassat i potser encara no us n’adoneu. Vau perdre el dia que una gran part de Catalunya, amb tota justícia, us va perdre el respecte. Per això m’adreço a tu amb el teu nom de pila i sense tractar-te de vostè. Com a responsable primer del que va passar als meus conciutadans l’1 d’octubre, la meva obligació moral i cívica és privar-te d’aquest respecte. No arribaràs a llegir això, però jo em quedaré més tranquil. Si tot va com hauria d’anar, a la fi només et seguiran i assentiran davant els teus actes incomprensibles els que anhelen covardament carretejar poder a tota costa, com ara l’alcalde (de moment) de la meva ciutat.
Tal com em va passar fa dues setmanes, ara tampoc sé, mentre escric aquestes línies, el que s’esdevindrà d’aquí a dues setmanes més, quan surtin publicades. Si hi haurà DUI, més manifestacions, violència, algun gir inesperat. Però també com llavors tinc alguna certesa, i és que de tu, Mariano, ja ens n’hem independitzat, perquè estàs condemnat a la incapacitat d’entendre’ns i convèncer-nos. Estàs privat de la gràcia o l’astúcia de retenir-nos. Tu i el teu Estat corrupte i violent.
