La trampa

No m’agrada que em diguin que el 21-D vam guanyar. Que el sobiranisme es va tornar a imposar. Ho va fer, efectivament; fins i tot superant en un grapat de vots els resultats positius del 2015. Però no es pot dir que es va guanyar, malgrat el mesrescut esfondrament del partit estendard del 155. No es pot dir perquè l’espectacular creixement de Ciutadans invalida en gran part els esforços sostinguts i gairebé heroics de la gent que durant dècades ha lluitat per la normalització i la dignitat de la nostra cultura i la nostra llengua, del nostre model d’escola, d’integració social. Ofèn també el clam indignat i constant per la llibertat dels nostres presos polítics. Vet aquí que una porció significativa de l’arc parlamentari i, en conseqüència, de la població catalana, abona el discurs espanyolista, conservador i supremacista d’aquests neocons de laboratori, convenientment impulsats pels poders fàctics com a alternativa a un PP esquitxat de corrupció. Som dins la trampa i encara ens quedaran molts sacrificis a fer per superar-la. La trampa consisteix, entre moltes altres coses, a assegurar que la flamant i fotogènica senyoreta que lidera el partit guanyador vol ser la presidenta de tots els catalans. Però benvolguda Inès, el truc se’t veu a distància, amb una obvietat que esfereeix, quan engaltes l’inflamat discurs de la victòria, la nit del 21-D, tot en castellà. Ja m’explicaràs. La malalaptesa de la trampa en temps passats gairebé es veu com una genialitat al costat de la teva d’ara. Us en recordeu? Sortia l’altre guapo de postal, en Rivera, quan encara era parlamentari a Catalunya, i perquè es visualitzés la seva civilitzada aposta pel suposat bilingüisme “real” del país, combinava les dues llengües oficials en els discursos; la llàstima és que sortia després l’incomparable Cañas, monolític castellanoparlant, i demostrava amb una claredat inqüestionable que els únics que havien de fer l’esforç de bilingüitzar-se eren els catalanoparlants.

Arrimadas s’ha superat. Prolonga la fal·làcia del bilingüisme real i la trasllada a l’àmbit diguem-ne general: si ha de ser presidenta de tots els catalans, millor en castellà. Fereix més la sensibilitat i la intel·ligència que no pas aquell invent malintencionat del trilingüisme a l’escola, més que res perquè ja ens el sabem de quan el repentinat Bauzà va pretendre estendre’l a les Balears amb una mala bava similar. A part, ¿que no ho saben, que el trilingüisme ja s’aplica a escoles i instituts, fruit d’iniciatives docents que s’haurien florit si haguessin esperat a la il·luminació del polític de torn? Amb el català com a llengua vehicular dels centres, és clar, que aquest és el flanc per on realment volen atacar. Un petit avantatge ens queda, o al·licient si voleu, i és que pretenen tombar el model d’escola catalana sense tenir ni punyetera idea de com funciona l’escola en general.