Xenòfobs de veritat
Estem d’acord que l’elecció de Quim Torra com a nou president de la Generalitat no ha estat la maniobra més idònia per convèncer el món del caràcter integrador i dialogant del sobiranisme. Ben cert que no es tracta tant de conèixer la sensibilitat i la ideologia que s’amaga darrere la persona com d’entomar la llegenda negra que acompanya el personatge, creada per un seguit de tuits i d’articles publicats entre deu i cinc anys enrere. No deixarà de meravellar-me la dedicació amb què els artífexs de l’innoble art de la política demagògica, epidèrmica i d’impacte furguen en les vergonyes de l’adversari, si molt convé anant a buscar en uns tuits esborrats fa temps, per desatendre així la urgència del debat actual i profund, transcendent; àmbit en el qual, no està de més dir-ho, solen tenir tots els números de sortir-ne perdent. Convinguem també que aquelles diatribes piulades en què s’acusava “els espanyols”, així sense anestèsia ni matís, d’espoliar tot el que trobaven, d’estar bojos, de fer-s’ho pagar tot o de no tenir vergonya, entre altres perles, haurien d’haver estat modificades en el seu subjecte per passar-hi a dir convenientment “l’Estat espanyol”. Entenguem el context i la vehemència a què obliguen els fets, duríssims, que ens hem hagut d’empassar d’ençà de la involució espanyolista duta a terme des del Govern central. I un cop acceptat això, veurem que els tuits no en diuen cap, de cosa estranya: els Estats espanyol i francès (en comptes dels espanyols i els francesos) “comparteixen la mateixa concepció aniquiladora de les nacions que malviuen als seus estats” (Torra dixit). Fet el canvi, aquesta és per subscriure-la. És curiosa la fixació obsessiva dels unionistes si ens atenim al fet que ha calgut remuntar-se al 2013 per trobar línies d’autèntic escàndol al president Torra, que posteriorment es va mesurar en el to i la forma, i que durant el procés d’investidura ha demanat disculpes reiteradament, quan li treien el tema i quan no li treien, de forma sincera, raonada i exhaustiva. Per a la bancada espanyolista tant hi fa: ells a la seva, ignorant el debat, les propostes, les rèpliques. Ja et pots disculpar que nosaltres insistirem en la cançó de l’enfadós. Em pregunto quant tardaran molts d’ells a disculpar-se pel seu passat falangista o, en nom dels seus que governen a Madrid, per la vergonyosa negativa a condemnar el règim franquista i a permetre i incentivar la fundació amb el nom del dictador.
No ens creguem gaire la pulsió xenòfoba en el nou president, i menys si l’acusació prové de la banda dels que han donat sobrades mostres de xenofòbia, sense penediment ni disculpa. A més, un xenòfob antiespanyol mai utilitzaria una cita d’un dramaturg espanyol en un tuit, com fa Torra amb Enrique Jardiel Poncela; pel que fa als xenòfobs en general, els de veritat, no saben el que és la cultura, ni tan sols l’espanyola.
