De la pitjor estofa
El mateix dia que el nou president, interí o com sigui, Quim Torra visitava l’Aplec del Caragol d’enguany, piulava a Twitter: “Arribant a Lleida, allà on la terra no sabrà mai mentir”, parafrasejant el vers del cèlebre i emocionant sonet “La ciutat llunyana” de Màrius Torres. Acte seguit el maldestre José Zaragoza, portaveu socialista d’infausta memòria per les seves implicacions en maniobres brutes com la conxorxa de la Camarga, carregava contra Torra i l’acusava novament de xenòfob per haver citat, segons ell, el president Pétain de la França nazi i col·laboracionista, tot adjuntant-li un text en què el francès utilitzava una expressió similar. No hauria calgut la rèplica immediata, contundent, indignada de Torra, amb tramesa incorporada del poema: el ridícul consumat era espantós.
Evidentment, les interpretacions al voltant de l’espifiada monumental eren diversos però tots tenien punts en comú: la ignorància manifesta de Zaragoza, la mala fe derivada, la ironia inevitable de considerar-lo lector molt més assidu de Pétain que no pas de Màrius Torres. Jo havia escrit una columna anterior denunciant la falta de cultura dels detractors espanyolistes de Torra, que a més utilitzaven frívolament l’acusació de xenofòbia, i de sobte em topo amb la bomba tuitera del dia. Semblava fet expressament i no permetia sinó reblar el meu íntim convenciment que la casta que ens fustiga en els darrers anys té una sensibilitat cultural nul·la i una mala bava considerable. Em va recordar inevitablement, per allò de la potineria made in socialista, la cantada de fa uns anys per part del portaveu al Parlament Maurici Lucena, quan va assegurar que a Josep Rull l’havien titllat de “patètic” en un mitjà alemany, tot agafant-se a una noció traductora molt elàstica i poc rigorosa, que preferia interpretar com a patètic el mot “pathos”, que en aquell context tenia a veure amb l’èmfasi, la retòrica, la passió, de Rull quan parlava.
La ignorància no només et deixa en evidència, com ja va fer el parlamentari cupaire Quim Arrufat en el cas de Lucena, o ara el president Torra en el de l’il·luminat Zaragoza, sinó que a més demostra amb quina desinhibició es comporta aquesta ignorància quan destil·la odi i interessos espuris. En això també s’han cobert de glòria, els socialistes. Ara bé, deixeu-me fer notar un aspecte que, a parer meu, no s’ha destacat gaire en aquest rebombori dels tuits, i és la dedicació i l’exhaustivitat malaltissa amb què els faedors d’aquesta mena de manipulacions se submergeixen en articles, textos històrics, el marasme de les xarxes socials o qualsevol perbocada en forma de lletra impresa, fins a trobar la cita que els convé. I al final és risible la inutilitat del seu ardorós esforç, al mateix temps que els ha passat pel davant, a tocar i ben accessible, la clau de la cultura que han pretès menysprear.
