Queixar-nos per vici
Potser arran de la proximitat del primer aniversari de l’1 d’octubre, el director de cinema Isaki Lacuesta va retreure als seus paisans catalans que ja en fan un gra massa de tant queixar-se, o almenys així ho va voler destacar qui sap si una mica interessadament El Periódico en l’entrevista que li van fer unes setmanes enrere. Ens acusava el cineasta implícitament de frívols, si ens atenim al fet que en altres llocs de la Península sí que tenen problemes de veritat, i mencionava com a exemple el cas d’alguns llocs de la província de Cadis (no especificava quins) que ell coneixia i on la mitjana de vida de les persones estava molt per sota de la nostra. Casos de considerable pobresa, cal suposar. L’etern, simplista i trampós consol moral, impropi d’un cervell altrament responsable de notables i aplaudides pel·lícules: no et queixis, que n’hi ha que estan pitjor que tu.
Faríem bé de prendre en consideració l’admonició de Lacuesta, i de tanta altra intel·lectualitat que es mostra creativament molt audaç però se li recargolen els budells quan ha de concedir alguna raó a la causa catalana, i resignar-nos a la nostra vida malgrat tot satisfactòria i poc valorada. Ser més empàtics amb els drames del proïsme d’aquí o d’allà. En aquesta línia, doncs, de despreniment i d’atenció a la desgràcia aliena, jo m’adreçaria a la bona gent de Cadis que de ben segur existeix abocada a la lluita per la millora d’unes condicions socials tan poc falagueres i els aconsellaria que no s’hi escarrassessin, perquè al capdavall resulta un pèl frívol dedicar-se a aquestes coses mentre a Turquia les passen molt més magres per culpa del despotisme del president Erdogan, que reprimeix la dissidència amb presons i execucions. Defensar els gaditans seria frívol. Un cop tingués l’ocasió d’atansar-me a Turquia, buscaria els soferts activistes que es conjuren per portar la democràcia real al seu país i els faria veure que no calen tantes proeses ni escarafalls si a la veïna Síria sí que tenen un drama amb majúscules: ni més ni menys que una guerra devastadora que ja ha causat milers de morts i un territori que es disputen milicians rebels, un dictador sanguinari i les hosts de l’islamisme més fanàtic. Defensar la democràcia a Turquia seria frívol. I difícilment trobaria una situació algun grau encara per sota de tanta injustícia flagrant, però potser ho podria provar amb Somàlia, un autèntic infern on, per no tenir, diuen que no hi tenen ni govern. Fins i tot preocupar-se per Síria resultaria llavors frívol. A l’espera que la tecnologia avanci prou per fer el pas de gegant dels viatges interestel·lars i descobrim un planeta amb algun racó molt més miserable, caldrà centrar doncs tots els nostres esforços en Somàlia. I ja em perdonareu la frivolitat.
