Anuari de la por
Amb el final de cada any i l’adveniment incert del següent, pertoca el recordatori i el balanç. Proliferen els resums, els refregits precipitats amb ànim de compendi. I és clar, els anuaris. Depenent de l’humor, sempre condicionat pels vaivens capriciosos de la realitat, se’n poden elaborar de diversos. Uns de més enjogassats, d’altres de més amargs. Alguns de més lluminosos, altres més tenyits de tons foscos. Avui servidor repassa les principals fites, en la memòria encara els despropòsits formulats al voltant del 21-D, i li’n surt un, d’anuari, alineat per lògica amb la tendència negativista.
Fixant-nos en la transversalitat amagada dels fets, aquest ha estat en gran mesura l’any de la por. La real i sentida o la que s’ha quedat en burda intenció externa per afeblir i paralitzar. La por disfressada de pau, com en ignominioses èpoques pretèrites, per a fer-nos creure la il·lusió de viure feliços en un entorn de porqueria moral. Aquests són els fets més destacables de l’any: un jovenet líder del principal partit de l’oposició, sense estudis finalitzats i les notes rubricades per alguna firma falsificada, ens vol fer passar por abocant-nos la sinceritat de fatxa que no s’havia atrevit a airejar fins que a Andalusia no han començat a cridar els que volen passar per més fatxa que ell; justament la cridòria ominosa de les urnes andaluses en fan molta també, de por, pel senyal del que podríem tornar a viure si no hi posem el remei de la civilitat i el progrés; molta por ens fan les esmenes grotesques del Tribunal Suprem, que abaixen el cap davant els bancs totpoderosos i ens deixen desemparats, a nosaltres, les víctimes dels seus impostos hipotecaris abusius, sota l’ombra amenaçant de les noves ocurrències per esprémer-nos; una por molt justificada suscita l’imminent judici als líders polítics catalans que nosaltres vam escollir en un estricte exercici de democràcia, que no han pogut trepitjar ni una sola vegada el carrer perquè algú n’ha decidit la presó preventiva aplicable als delinqüents perillosos; mentrestant, amistosos copets a l’esquena i una sentència ridícula a aquells subjectes de la Manada, tot renyant-los com si haguessin comès una petita malifeta de jovenets desvagats. Molta por fa aquest Estat, sí, amb un cap (un cap amb corona) que va a comissió dels saudites, i uns ciutadans i uns mitjans que encara li riuen les gràcies.
Acabo el resum de l’any. En l’àmbit local, diguem que una admirable i estimada periodista pateix la mateixa estratègia de la por en forma de querella, per haver-se atrevit a dir amb tot el tremp de la seva ploma la veritat vergonyosa de les obres extretes del nostre museu. A ella va dedicada l’article i l’estripada metafòrica que tots haurem de fer d’aquest anuari de la por.
