Empatia contra por
S’ha publicat en català i castellà un còmic aparegut l’any passat en francès que s’intitula Mandela i el general, escrit per John Carlin (el periodista que ja va abordar el conflicte sud-africà en el llibre que després motivaria la pel·lícula Invictus) i dibuixat per Oriol Malet. Explica la història real d’un general afrikàner retirat, Constand Viljoen, racista, intolerant, líder dels supremacistes blancs que volien fer la guerra a Mandela, i la seva posterior renúncia a lluitar, amb la integració en la vida política i la democràcia i el consegüent estalvi d’un bany de sang, després que el mateix Mandela el convencés per fer-ho. És, en definitiva, la història d’un home que, des dels paràmetres granítics de la seva educació basada en l’odi als negres, evoluciona empès per la capacitat de convicció i lideratge de Mandela, que li mostra prou empatia per desactivar la por violentíssima de l’home blanc; un canvi propiciat també per la necessitat que el militar, íntegre i d’una honestedat radical, té de prioritzar el benestar del seu país. Moment culminant d’aquesta transició emocionant: Mandela és escollit president i Viljoen es quadra al Parlament davant seu i li fa instintivament la salutació militar. A l’home a qui feia no res havia considerat el més menyspreable dels terroristes.
Les declaracions de Carlin arran de la presentació del còmic als mitjans de comunicació van anar acompanyades, agafant-se a l’estela del que exemplifica aquest relat extraordinari, d’una afirmació bastant esbalaïdora: la ultradreta cal combatre-la usant la comprensió i l’empatia, encara que no sigui “el que et demana el cos”. “Si vols vèncer l’enemic, has de saber què collons li passa.” I el que passa sovint s’amaga rere uns murs que són esquemes mentals inamovibles, aixecats per una educació desvinculada del tren del progrés humà i la més elemental humanitat. S’hi amaga molt bé però ja s’hi distingeix prou nítid què és: la por. Els líders irresponsables que atien la virulència ultradretana i totalitària potser sí que són encarnacions d’un Mal inevitable, però els homes i dones que s’hi deixen portar no fan sinó exterioritzar la por nascuda dels esquemes inculcats.
Les velles inèrcies mentals, el gran prejudici sobre el qual bastim el nostre repte d’encarar l’altre, només es derroten amb l’empatia. Quan siguem capaços d’assumir la lliçó, igual que el general Viljoen obrint els ulls, la ultradreta i el totalitarisme no hi tindran res a pelar. Retornarem a la comunitat de la bona gent tota l’altra gent que tingué por. I ningú votarà Vox, ni considerarem amb menyspreu una altra cultura o un altre color de pell. Ni haurem de sentir com un papa catòlic, malgrat tots els esforços encomiables per presentar-se modern, tolerant i veritable cristià, no pot evitar de recomanar als homosexuals que vagin al psiquiatre, com si fossin malalts.
