L'altre virus
L’obra cabdal de l’assaig català i una de les més importants de la literatura catalana, escrita en forma de dietari, comença així: “8 de març- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat.” El quadern gris de Josep Pla s’enceta explicant com l’escriptor, llavors vint-i-un anys fets el mateix dia, viu desvagat per la inactivitat a causa de les prevencions imposades per l’epidèmia. També és un dia plujós de març, com ara que em poso a escriure. Aquestes coincidències sempre les remarca algú, circulen entre lletraferits i gairebé que t’obliguen a alguna reflexió pertinent. A mi el que se m’acut és que l’ociositat imposada a Pla va permetre l’arrencada del seu geni creatiu. El tòpic rebregat de la crisi com una oportunitat. Si bé és obvi que, del nostre actual confinament, és massa ingenu pretendre que en sorgeixin creacions mestres, sí que fora instructiu tenir present la referència d’un Pla que es llença a l’escriptura i propicia el germen d’una futura obra monumental. Ni que sigui perquè l’oci imposat que ens ha tocat a nosaltres ens animi a millorar-nos. Encara, però, seria saludable per una raó de més pes: esdevé la vacuna efectiva contra un altre virus devastador que ha anat de bracet amb la Covid-19, el de la infinita estupidesa humana. No ho dic només per les gernacions d’inconscients de Madrid o Barcelona que es desentenien del confinament i anaven a airejar-se a la platja o la muntanya; també, i sobretot, pels principals encarregats de gestionar el desastre, governants que no es decidien a tancar la ciutat que era el principal focus d’infecció de tot l’Estat i que després van jugar frívolament a la confusió anunciant, ajornant i diluint un suposat estat d’alarma que ja es quedava curt per frenar la propagació. Per rematar el despropòsit, només els faltava adornar una roda de premsa del president Sánchez flanquejant-lo de militars: a banda de tranquil·litzar poc, suposava una estèril i anacrònica demostració d’autoritarisme estatal i un menyspreu cap als professionals sanitaris, els únics que ens poden treure del mal pas. El virus de l’estupidesa també es propaga entre els mitjans de comunicació estatals, que fan seva la retòrica buida de la crida a la unitat, amb arengues ridícules en la línia “del gran país que som” i afirmacions de vergonya intel·lectual aliena com “el virus no hi entén, de territoris”; justament quan resulta que hi entén molt, de territoris, i en funció d’on s’ha d’aïllar més o menys se’l combatrà amb més efectivitat. En fi, que s’estimen més tocar la trompeta esquerdada de la pàtria. Imaginem-nos, doncs, que ens podríem posar a escriure un nou quadern gris, o llegir el de veritat. Cultivem la intel·ligència i confinem-nos contra el virus secular i desgastador de l’estupidesa. De la Covid-19 ja se n’encarregaran els professionals de la sanitat a qui dedico humilment i de cor aquesta columna.
