Una guerra important
No sé si us n’havíeu adonat, però hi ha una guerra engegada. Una guerra callada, latent, sense morts aparents, on s’hi debat la pulsió d’una violència insospitada que no saps mai per on esclatarà. És la guerra esgotadora, i de poc rèdit, que una part del món adult ha declarat a l’ús dels mòbils entre els adolescents. En aquests lluitadors els manca un gruix considerable d’aliances entre iguals –pares i mares que claudiquen d’entrada o se’n desentenen o no se n’adonen–, i se senten enrabiats o desemparats.
Constaten com a la seva canalla les xarxes socials els absorbeixen, els fan dependre de la necessitat de l’exposició pròpia, o de la contemplació de la dels altres, i s’hi magnifiquen i expandeixen algunes xacres que ja hauríem volgut erradicades de la modernitat, com el maltracte de gènere, l’assetjament escolar, la dispesa generalitzada de l’odi atàvic, aquell que duem enganxat com a espècie des que el temps és temps. La paradoxa és ben desoladora: la modernitat que ens havia d’aportar la mentalitat oberta, el benestar i la pau generalitzats, ens posa a les mans l’eina que contribueix a destrossar-ho tot de forma accelerada.
Fa poc, un estudi de Save the Children alertava de l’augment de les conductes abusives a les xarxes socials i, encara més preocupant, del posicionament negacionista entre una part significativa d’adolescents pel que fa a la violència masclista, sobretot la que circula pels canals d’Internet, focalitzada en els mòbils.
Obligació de fer compartir a la noia la informació personal, d’activar la localització GPS, forçar l’enviament de vídeos i fotografies íntims; amenaçar per gelosia, comprometre greument, insultar. Una proliferació dels abusos descarats que molt sovint ni tan sols és reconeguda per les mateixes víctimes.
De fet, l’estudi mostra un percentatge del 20% entre enquestats que neguen la presència d’aquest tipus d’odi i fins i tot s’atreveixen a negar-lo amb pseudoarguments propis del partit d’ultradreta que ja és present a les nostres institucions: el qualifiquen (i em sembla sentir-hi Abascal i companyia) d’«invent ideològic». Aquesta és la serp que hem covat amb la nostra ingenuïtat, o que com a mínim no hem volgut mirar ni reconèixer quan sorgia tota àvida i virulenta de dins la cova.Pares i mares, ja podeu, ja podem, vigilar.
No sabeu la probabilitat de quin infern s’expandeix en la parcel·la minúscula, en l’àmbit enorme i incontrolable d’aquests aparells. Aquesta vigilància ha de ser una guerra, i és important no defallir. De la mesura que sapiguem donar com a adults responsables depèn tot un futur. I si us plau, no seguim confonent la llibertat tecnològica amb la claudicació i el pur suïcidi. La tecnologia s’hi disfressa només per prendre’ns l’autèntica i essencial llibertat.
