#CartierBresson
L’arquitecte holandès Rem Koolhaas va sintetitzar en el llibre Delirious New York els contrastos, “la cultura de la congestió”, com va definir en aquesta obra que pot ser llegida com un poema ple d’exageracions dedicat a la quadrícula vertical de Manhattan. Les ciutats són organismes vius i en els últims anys he vist el gran canvi que ha experimentat NYC. Torres d’habitatges firmades per arquitectes estrella s’aixequen per tota la ciutat canviant l’ skyline d’una metròpoli que ha atret multimilionaris russos i xinesos tot forçant milers de ciutadans a abandonar els seus barris. El Meatpacking District és l’exemple més clar d’aquesta transformació.
El que abans era un barri ple d’indústries càrniques on les prostitutes es passejaven durant la nit amb els seus talons impossibles tot trepitjant uns carrers empedrats vorejant el riu Hudson, ara trobem botigues de luxe, restaurants de postureig, un parc que s’aixeca elevat en unes vies de tren que connectaven els ports amb la ciutat –l’anomenat Highline– i que s’ha convertit en el catalitzador d’una transformació urbana molt ràpida i que ha eliminat tot l’encant d’una zona que era plena de contrastos.
Un parell d’avingudes a l’est trobem el Museu Rubin que està dedicat a l’art de l’Himàlaia i l’Índia. L’últim pis d’aquesta institució acull durant aquest estiu una mostra humil però intensa. A Henri Cartier-Bresson: India In Full Frame, podem veure 69 instantànies que resumeixen a la perfecció la trajectòria humana i artística del savi francès. En un llibre que recull alguns dels seus textos, The Mind’s Eye Bresson parla de les tres connexions que es posen en acció cada cop que s’activa l’obturador d’una càmera: la cerebral (Bresson va documentar molts dels conflictes i canvis del segle XX.
Per exemple va ser un dels últims fotògrafs que va retratar Gandhi abans de ser assassinat per un nacionalista hindú i va documentar tot el funeral i el viatge de les cendres del Bapu); la visual (l’instant decisiu associat al nom de Cartier-Bresson, sempre dotat d’un ull geomètric que sap compondre amb moviment) i l’emocional (un fotògraf mai es pot distanciar de l’objecte o la persona que immortalitzarà en pols de plata). Aquesta connexió es fa evident en tots els retrats de Bresson: de personalitats públiques a anònimes, Bresson mostrava l’ànima de l’ésser humà en totes les seves complexitats.
Ull-Cor-Cervell forma la santíssima trinitat d’un dels creadors més importants del segle XX. Un dia vaig escoltar Richard Avedon dir que un fotògraf només necessita cinc instantànies per passar a la història. Per a l’artista americà, Bresson en té més d’un centenar. Avedon la va encertar. En sortir d’aquesta mostra vaig estar en xoc al ser conscient que mai en una exposició havia vist tantes obres mestres seguides. Fotografies que t’arribaven al cor, al cervell i a l’ull sense grans desplegaments pirotècnics Tota una lliçó.
