#Memphis
A l’Upper East Side, el barri dels més rics de la ciutat, per on es passejaven els personatges de la sèrie Gossip girl, s’aixeca a l’avinguda Madison una fortalesa. Aquest edifici, dissenyat per Marcel Breuer a la dècada dels seixanta, és una construcció que, per estimar-la, es necessita temps, tal com va afirmar la crítica d’arquitectura del New York Times , Ada-Louis Huxtable. Fa un parell d’anys, aquest edifici es va quedar sense llogater, després que el Museu Whitney decidís traslladar-se al Meatpacking District i inaugurés una nova seu dissenyada per l’italià Renzo Piano. Per sort, el Museu d’Art Metropolità, el MET, va decidir signar un contracte d’arrendament i va quedar-se amb aquesta joia d’estil brutalista per fer-hi exposicions temporals.
És en el contrast, en el diàleg, on s’amaga una de les claus per entendre la vida i l’art. Durant aquest estiu, un gran diàleg s’està establint entre les formes dures, grises i intenses de l’edifici de Breuer amb els mobles i objectes decoratius del dissenyador italià Ettore Sottsass, un dels pares del moviment Memphis, que durant els anys vuitanta va donar nova vida a l’avorriment generat pel moviment modern del “Menys és més” de Mies i companyia. El Grup Memphis –que, pel que sembla, va agafar el nom d’una cançó de Bob Dylan– va fer de la diversió, del joc amb colors i textures, una de les seves senyes d’identitat, com es pot veure en el mig centenar de mobles, teixits i fins i tot joies que omplen un dels pisos de l’edifici de Breuer. Durant els últims anys, he presenciat com els objectes que porten el segell Memphis han tornat a les revistes de decoració i també he pogut veure en moltes desfilades com les textures i el joc de colors marca de la casa d’aquest grup de Milà han inspirat dissenyadors de moda: de Karl Lagerfeld –que, per cert, va decorar la seva mansió de Montecarlo íntegrament amb mobles d’aquest grup durant la dècada dels vuitanta– fins a Proenza Schouler, passant per Marni, Missoni o Balenciaga.
Per què aquest renaixement d’un moviment que va durar relativament poc? Segurament, haurem de trobar la resposta a Instagram. Aquesta plataforma, paradigma de la dictadura de la imatge, sempre necessita elements amb un gran caràcter visual que facilitin els likes . No es pot entendre l’èxit de l’anomenat millennial pink –el color rosa que omple samarretes, coixins, sabates i, fins i tot, unicorns per a la platja– sense entendre la influència del Grup Memphis, que va emprar aquest color en molts dels seus projectes. Passejant per les sales del museu, veient dialogar Sottsass amb Breuer, vaig presenciar una d’aquelles classes que no oblidaré mai i que em va animar a comprar-me un mòbil creat per un col·lectiu de joves francesos inspirats per Memphis. Una setmana després, vaig rebre una trucada de la meva mare, que em preguntava què era la cosa tan lletja que havia arribat en un paquet a casa. A vegades, parafrasejant Mies, “Més és més”, encara que porti el cognom de Menós.