#GeneracióRiquesa
Ens ha tocat viure en uns temps molt convulsos on la mesura del temps s’escurça o s’expandeix talment un acordió. Són dies tan intensos que sembla que tinguin el pes d’un any: allò que era notícia fa una setmana sembla que hagi succeït fa un any. Ahir a la nit, un sketch del programa Saturday Night Live va resumir a la perfecció aquesta sensació que tenia: en el despatx oval de la Casa Blanca veia a l’alter ego de Donald Trump (Alec Baldwin) parlant amb la seva cap de premsa. En un moment de la conversa Trump mencionava el seu discurs a Nacions Unides sobre Corea del Nord “fet ara farà uns sis mesos”. “Vols dir el que vas fer la setmana passada, veritat?”, li responia la cap de premsa i Trump acabava rematant afirmant “l’estratègia està funcionant”. Tota aquesta boira de l’avui crec que ens impedeix veure el bosc de l’ahir tot robant-nos les eines que ens podrien ajudar a entendre com hem arribat a la situació actual.
Pensava en aquesta incapacitat d’analitzar el present mentre observava l’extraordinària exposició que l’International Center of Photography mostra durant aquesta tardor a la nova seu del carrer Bowery. A Generation Wealth (Generació Riquesa) la fotògrafa americana Lauren Greenfield ens exposa sense filtres els últims vint-i-cinc anys de la nostra història centrant-se en l’obsessió que hem establert amb els diners. Partint del boom de Wall Street dels anys 80 exemplificats amb la pel·lícula Wall Street o amb les novel·les de Bret Easton Ellis tot passant pels anys del boom dels 2000 i a la crisi del 2008, Greenfield escaneja i posa en primera persona històries reveladores del nostre passat més recent. L’artista americana busseja en els barris més rics i més pobres de Los Angeles i ens mostra sense filtres l’obsessió dels més rics per diferenciar-se de la resta amb les seves mansions decorades amb mobles de Versace o els ciutadans més pobres que es veuen forçats a hipotecar-se per poder pagar la festa de la graduació dels seus fills.
En la planta inferior de l’ICP observo paisatges desolats de Dubai, Irlanda, Las Vegas o Florida després del crash del 2008. Cases abandonades però plenes de records que han quedat orfes després de la marxa forçada dels seus propietaris contrasten amb l’exhibició de riquesa dels nous rics de Rússia i la Xina on un exlíder del partit comunista xinès s’ha construït un xalet calcat d’un palau del Loira. En una foto gegant una exmodel russa casada amb un milionari porta un jersei on es pot llegir “I Am Luxury” mentre passeja amb la seva filla en un passadís de marbre.
Aviat farà un any de l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units (sembla que hagin passat més de 365 dies, veritat?) i després de veure aquesta mostra puc entendre per què va guanyar l’empresari: l’obsessió amb els diners, l’exhibició impúdica de riquesa, el canvi de valors (per què un ha de treballar si pot ser Kim Kardashian?) han construït una societat feble que ha coronat el presentador d’un reality show com a líder del món lliure.
