Hilma af Klint

La pintora sueca Hilma af Klint, nascuda el 1862, va escriure al testament que cap de les seves pintures es podrien mostrar públicament fins que no haguessin passat vint anys de la seva mort. Af Klint va morir el 1944 amb vuitanta-dos anys i no va ser fins al 1988 quan un museu de Hèlsinki li va dedicar una retrospectiva. Trenta anys més tard, un dels grans temples de l’art, el Museu Guggenheim de Nova York, li ha dedicat una exposició en solitari que s’ha guanyat l’elogi de la crítica i les cues dels amants de l’art que ascendeixen l’espiral de l’edifici de Frank Lloyd Wright amb cara de sorpresa i admiració.

La història de l’art s’ha traçat sempre des d’una perspectiva masculina, lineal i occidental. Associem el renaixement a Itàlia però ens oblidem que a Àsia aquest corrent pictòric i filosòfic també va arribar tot deixant un rastre de miniatures fascinants. Els llibres ens expliquen que va ser Picasso –tot prenent el relleu de Cézanne– qui va batejar l’inici del moviment cubista l’any 1907 amb la seva obra magna, Les Demoiselles d’Avignon. També se’ns ha ensenyat que, cinc anys més tard, un trident de pintors masculins, Kandinsky, Malevich i Mondrian, acabarien d’alliberar la pintura de la representació fotogràfica de la realitat.

Hilma af Klint era una dona que va haver de viure en un món dominat per una mirada masculina i que fins i tot va haver d’abandonar els pinzells durant quatre anys per dedicar-se a cuidar la seva mare. Hilma af Klint va ser una pintora que va descompondre la realitat amb figures geomètriques i orgàniques cinc anys abans que Mondrian i companyia. Dit d’una altra manera, mentre Picasso estava traslladant en un llenç les prostitutes del carrer Avinyó de Barcelona, l’artista sueca estava pintant els seus The Ten Largest tot posant una nova data de naixement al corrent abstracte.

Entre el 1906 i el 1915, Hilma af Klint va crear més de cent noranta quadres que haurien de vestir les parets d’un temple mai construït dedicat al moviment espiritual del qual ella era seguidora: la teosofia. Els colors purs de les pintures de Klint, el seu alfabet inventat amb grafies misterioses i els símbols que semblen extrets d’un llibre de ciències naturals, cobreixen les superfícies dels quadres de Klint tot obrint la porta a un univers pur i misteriós.

En un dels cartells de l’exposició llegeixo una breu descripció de com hauria de ser aquest edifici religiós: blanc i amb forma helicoïdal. No pot ser... És el Museu Guggenheim de Nova York aquest temple que mai es va poder construir? És aquesta mostra que m’ha sacsejat el cos i l’ànima el testament pictòric que ens regala una pintora sueca fins ara desconeguda? Jo no en tinc cap dubte: la resposta és sí i sí. Ara només em falta desitjar que aquesta mostra arribi a Bilbao. Si ho fa, no se la perdin.