Una lupa social

És impossible endevinar com recordarem aquesta crisi que estem vivint –i que viurem per uns mesos–. El coronavirus ha actuat com un terratrèmol multiplataforma que ha sacsejat tots els estrats de la nostra societat: del sanitari a l’econòmic tot passant pel polític i social. En aquests dies de confinament he estat pensant sobre si el coronavirus realment canviarà la nostra manera de viure, consumir, pensar i de relacionar-nos. Per ara –sento decebre– l’única conclusió a la qual he arribat és que aquesta crisi ha posat una lupa al nostre comportament, tot deixant en evidència aspectes de la nostra vida que no estàvem disposats a veure i a analitzar.

El coronavirus ens ha fet valorar més que mai la nostra salut i ens ha obert els ulls a la fragilitat del nostre cos. Ara som més conscients que mai de la importància de tenir un suport emocional estable: família i amics.

De cop hem entès el veritable valor d’una abraçada honesta. Dia a dia, el coronavirus ha posat una lupa sobre els nostres líders polítics (els que han buscat rèdit electoral en les morts i en els que han lluitat per trobar solucions) i els periodistes (els que han comprès el servei públic de la seva professió versus el que l’han utilitzat com a arma de desestabilització). De cop se’ns ha aixecat el vel. La pobresa i la inequitat estan més extensos del que ens estaven explicant o del que estàvem disposats a veure.

Hem vist la realitat de moltes famílies que vivien en un estat de precarietat incompatible amb un país del mal anomenat primer món. “Queda’t a casa”, ens repetien sense parar. Doncs bé, molts ciutadans encara s’estan preguntant “A quina casa?” mentre els especuladors que havien fet fortunes amb el mercat immobiliari es queixaven pel descens d’ingressos del seus airbnb.

Avui ja sabem qui són els nostres herois: el personal sanitari que ha hagut de viure anys de retallades, el del silenciós personal de neteja, els conductors del transport públic, els pagesos i treballadors d’empreses que ens ajuden a omplir la nostra nevera i que la nostra llar funcioni amb normalitat, els periodistes honestos que ens allunyen de les fake news, els membres de les ONG que han fet i continuen fent una feina exemplar. La llista podria seguir. A tots ells: gràcies de tot cor.

La Covid també ens ha ajudat a fer baixar del pedestal personatges famosos i els influencers. De l’exhibició de riquesa de JLOy A-Rod en la seva mansió de Miami, a la periodista Ellen DeGeneres, que va definir el seu confinament com el d’estar en una presó, o a les truites de Jon Kortajanera podríem fer una gran llista de noms públics que mereixen ser reavaluats. Igual hauríem de deixar de prestar atenció a models que no saben fer una truita de patates i ajudar persones com el cuiner espanyol José Andrés, que està servint més de sis milions de menjars cada setmana als més necessitats dels Estats Units a través de la seva fundació i que ara ha començat la seva activitat al nostre país.