Justícia cega?
Cada estació té la seva llum. Des de la platja de la Barceloneta observo com els rajos de la tardor comencen a dibuixar ombres allargades i en diagonal en una sorra buida. Veig també com el color ocre tenyeix els cossos d’uns banyistes que es neguen a dir adéu a un estiu atípic. Sempre he associat la tardor amb els clarobscurs de Caravaggio on una llum de tons ataronjats il·lumina una escena colant-se per una obertura que l’espectador, atònit, haurà d’intuir. Desconec si l’arribada de la tardor també ha inspirat dos escriptors americans a glossar la figura del pintor italià en dos assajos publicats en una mateixa setmana. Jerry Saltz al NYMagazine i Teju Cole al NYtimes defineixen la contemporaneïtat d’un artista que va estripar la perfecció cartesiana del Renaixement italià amb una espasa que sempre l’acompanyava mentre viatjava d’illa en illa fugint de la justícia.
Les casualitats no existeixen. Mentre llegeixo en paper les aventures de Caravaggio tot escapant dels estaments judicials del segle XVII, escolto per un podcast la mort de Ruth BaderGinsburg (RBG), la icònica jutgessa del Tribunal Suprem americà, que va morir per complicacions d’un càncer de pàncrees amb 87 anys. Escriure sobre el present, tal com vaig mencionar fa exactament dues setmanes, és una professió d’alt risc i el traspàs de RBG s’ha convertit en un autèntic terratrèmol en la vida política d’un país que s’està preparant per a unes eleccions d’alt voltatge.
No sé si podríem emprar la paraula terratrèmol per definir la polèmica generada a Espanya per la no-presència del rei Felip VI a la tradicional entrega de despatxos dels futurs jutges a Barcelona i a la consegüent defensa de Vox i del PP de la figura d’un monarca que de cada vegada s’està quedant més sol i més ancorat a la dreta. Segons explica El Diario, aquest conflicte posa en evidència els tripijocs dels estaments més rancis de Lesmes i companyia contra un govern d’esquerres elegit democràticament. Existeix separació de poders a Espanya? Per què el Consell General del Poder Judicial fa dos anys que no es renova? A qui interessa aquest estat d’interinitat en l’estament judicial?
Aquesta separació de justícia i política tampoc està clara als Estats Units. Al nou nomenament de la ultraconservadora Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem (que decantarà la balança 6 vs. 3 cap a la dreta) hi hem de sumar la croada del senador republicà Mitch McConell, que en només quatre anys ha aconseguit nomenar 200 jutges federals. Aquests nous càrrecs, que són vitalicis, han estat concedits a un 70% a homes de raça blanca i tots presenten un perfil ideològic molt conservador que dibuixa un futur no gaire prometedor a dues generacions d’americans.
Mitch McConell fa uns mesos va vanagloriar-se d’aquesta fita dient “que no havien deixat cap seient buit”. És cert, en cada nomenament que han fet, en cada manipulació de Lesmes i companyia, deixen sense cadira una democràcia que està en perill.
