Sorpreses d'octubre

Cada quatre anys, durant la campanya electoral de les eleccions presidencials americanes s’espera l’aparició de l’anomenada “sorpresa d’octubre” que té el potencial de capgirar la cursa cap al despatx oval de la Casa Blanca. Per exemple, l’any 2000 es va filtrar que Bush havia estat arrestat l’any 1976 per conduir ebri; el 2008 que una tieta d’Obama estava residint a Boston de manera il·legal; o fa exactament quatre anys es va fer públic, a 48 hores d’un debat presidencial, una cinta de vídeo on el candidat per al Partit Republicà i ara president dels Estats Units afirmava que a les senyores les agafava pels seus membres genitals. Trump, en lloc de disculpar-se, va passar a l’atac i vint-i-quatre hores després va organitzar una roda de premsa sorpresa acompanyat per un grup de dones que suposadament havien estat assetjades sexualment per Bill Clinton. Per a Trump la millor defensa és sempre un atac doble.

En un any tan atípic com el 2020 no podem parlar en singular i ja són diverses les sorpreses de tardor que han acaparat tots els titulars. A la mort de Ruth Bader Ginsburg, que va esdevenir un terratrèmol polític, s’hi de sumar el contagi de Donald Trump per coronavirus.

Arribo a Nova York després de sis mesos i veure tot un departament de classe turista amb només dues persones em va fer obrir els ulls a una realitat en la qual és impossible acostumar-se. Torno a New York per un mes per empacar un pis i per posar un punt i seguit a una aventura que va començar fa catorze anys. Visito la ciutat després de l’esclat d’una pandèmia que ha deixat moltes ferides a la ciutat. Manhattan guarda en el seu ADN la capacitat de regeneració i des de la finestra del taxi em va sorprendre veure grans carrers tancats i plens de terrasses i restaurants. La ciutat, i no m’ho esperava així, estava plena de vida.

Parlar de per què Nova York ha pogut controlar el coronavirus donaria per un article però jo només indicaré que dos dies després d’haver arribat vaig rebre una trucada d’un rastrejador avisant-me de la quarantena obligatòria mentre m’oferia la possibilitat de traslladar-me durant dues setmanes a un hotel totalment gratuït.

Forçat a viure entre les meves memòries que comencen a ser guardades en caixes decideixo veure un documental de gairebé quatre hores de la PBS que parla de com la polarització s’ha instaurat en el país. El documental titulat La Gran Divisió Americana: d’Obama a Trump explica com els vuit anys d’un president que va vendre esperança i que va pregonar que acabaria unint un país van ser substituïts per un president que va fer la seva presentació en societat dient que els mexicans que arribaven als Estats Units eren uns violadors.

La ficció també ens dóna elements per entendre el present. A The Loudest Voice (Movistar+) podrem veure com un dels màxims estrategs de la dreta, Roger Ailes, i un canal de televisió, Fox News, han estat alguns dels responsables d’aquest caldo de cultiu que va portar el magnat Trump a la Casa Blanca. No se la perdin.