El show de Trump

Finalment tots podem respirar amb més serenor. Si no hi ha drames d’última hora, Joe Biden serà el 46è president dels Estats Units. Ho serà després de guanyar uns comicis marcats per la pandèmia del coronavirus que suma ja més de 100.000 contagis diaris i per un recompte lent però garantista. El duo Biden-Harris va sumar una victòria importantíssima i més ajustada del que ens indicaven les enquestes després de recuperar els estats del ja famós corredor d’òxid que Hillary Clinton va perdre fa quatre anys i de tenyir de color blau l’estat de Geòrgia (kuddos a Stacey Abrams per augmentar el nombre de votants registrats) i Arizona.

En els pròxims dies ens tocarà analitzar per què un personatge amb tantes ombres i tan egocèntric com Donald Trump no només va arribar a convertir-se en el líder d’un partit moderat com el republicà sinó que va governar un país a ritme de tuit, més preocupat amb els índexs d’audiència de les seves rodes de premsa que amb la corba d’un virus –la Covid-19– que desapareixeria, segons ell, com “un miracle”. Trump va arribar a la Casa Blanca derrotant una Hillary Clinton a qui Rússia havia hackejat els emails del seu equip; jugant amb la desinformació i la intoxicació de les xarxes socials (que per sort, quatre anys més tard, van aprendre la lliçó i corregit els errors comesos aleshores) i venent un patriotisme de pati que a ritme de “Tornem a fer Amèrica Gran” va convertir-se en un cant de sirenes per a molts dels obrers que veien com la crisi del 2008 els havia deixat plenament abandonats.

Biden, un polític del “sistema” amb una vida marcada pel servei públic (amb alguns errors com la reforma de la llei Criminal durant el mandat de Clinton i que va encarcerar un gran nombre d’afroamericans o el tracte condescendent que va propiciar a Annita Hill) i per una vida marcada per la tragèdia personal. Joe Biden, en un país a la deriva per la crisi de la Covid i per la divisió dels quatre anys de Trump, potser és el president que el país necessita. Una persona que sàpiga construir ponts entre els dos partits (per ara no tindrà majoria al Senat) i que comenci a posar tiretes en una societat polaritzada a l’extrem.

Donald Trump és creació de l’aparell televisiu americà i també ha estat el responsable d’haver situat Donald J. Trump a la Casa Blanca. Fa uns dies la majoria de networks van aturar un discurs del ja expresident perquè, segons ells, contenia moltes falsedats. Per desgràcia, aquesta acció va arribar massa tard. On eren els directius de les televisions quan en la presentació en societat de la seva campanya va dir que els mexicans eren “bad hombres” i que eren violadors? On eren quan va escampar la teoria que Barack Obama no havia nascut als Estats Units? Van tallar la connexió? Tot al contrari: li van donar més entrevistes que, a la vegada, els feien pujar les audiències. Espero i desitjo que els canals de televisió hagin après la lliçó, si no el show de Trump podria tornar per a una segona temporada el 2024.