La terra promesa

Començo el 2021 obrint la primera part de les memòries de Barack Obama mentre els Estats Units continuen vivint un autèntic malson de contagis per coronavirus i una lentitud exasperant en l’administració de les famoses vacunes que ens haurien d’obrir les portes a la tan desitjada “nova normalitat”. Quan falta un mes perquè l’esplanada de davant del Capitoli de Washington DC aculli la presa de possessió del nou President, Joe Biden, llegeixo la transcripció d’una trucada entre Donald Trump i el Secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, en què Trump demana de manera amenaçadora que busqui 11,780 vots. L’empresari, constructor d’un mite on sempre va evitar emprar l’ús de la paraula “perdedor”, es nega a acceptar un cop més la realitat. I la realitat és molt clara: de manera legal i transparent, Joe Biden va aconseguir 306 vots en el col·legi electoral i ell només 232; tot perdent per uns 7 milions de vots.

Trump, com ha demostrat durant tot el seu mandat, està fent mans i mànigues per desmuntar el sistema democràtic que el va posar en primer lloc a la Casa Blanca. Barack Obama detalla aquesta tècnica amb una conversació mantinguda amb Václav Havel. Tot parlant dels soviets, l’expresident de la República Txeca afirmava: “Avui en dia els autòcrates són molt més sofisticats. Es presenten a les eleccions, però de manera gradual van destrossant aquelles mateixes institucions que fan possible la democràcia. Parlen de la llibertat de mercat mentre fan ús de la corrupció, amiguisme i explotació de què havien fet ús en un passat.” És impossible no pensar en Trump i amb tots els líders de la nova ultradreta Europea mentre llegeixo aquestes declaracions transcrites en una de les primeres visites realitzades per un jove president dels Estats Units a Europa.

El títol del llibre elegit per a les memòries: La Terra Promesa conjuga el mite americà amb el bíblic. Per a Obama, els Estats Units no són un país que vagi pel camí de la decadència sinó un territori que encara guarda al seu interior l’engruna (diminuta) de les oportunitats. En les més de 700 pàgines del llibre (que equival a la primera part de les memòries), Barack Obama no s’estalvia cap dada econòmica, legislativa o de política exterior i a vegades cau en un excés de detall o de justificació de les seves accions (per exemple en els episodis en els quals narra la crisi financera del 2008). Si el llibre de memòries de la seva esposa Michelle Obama, Becoming, tenia una component oral, amb una escriptura emotiva i lleugera, el llibre que tinc ara a la meva tauleta de llit és tot el contrari: són unes pàgines pensades per a ser llegides en un futur. Unes pàgines que intenten donar totes les claus per entendre els convulsos anys que van donar l’inici al segle XX. Uns anys en què encara no circulava una micropartícula anomenada coronavirus però en què sí s’evidenciaven moltes de les fissures que la pandèmia ha posat en un primer pla: l’auge del populisme, de les fake news i de la inequitat econòmica i social.