Lincoln i Biden

El 4 de març del 1861, els Estats Units d’Amèrica eren un país en ple estat de descomposició. Set estats del sud s’havien independitzat tot creant un govern alternatiu i el seu flamant president, Abraham Lincoln, es preparava per llegir un discurs davant de 30.000 persones a Washington DC. Segons narren les cròniques d’aquell glaçat dia de març, mai tanta gent s’havia reunit en el “Mall’, l’esplanada que comença a les escales del Capitoli i que desemboca al riu Potomac. Molts d’aquests ciutadans que estaven pendents de les paraules de Lincoln eren afroamericans que estaven desafiant una prohibició que els impedia trepitjar aquell terra “sagrat”.

En els terrats i finestres centenars de franctiradors estaven pendents de la seguretat del primer president del Partit Republicà que juraria el seu càrrec tot posant una mà sobre una bíblia. De camí al Capitoli –amb una cúpula a mig construir– la cavalleria i la infanteria havien blindat el seu carruatge per por a un possible assassinat. En el The Washington Post llegeixo com una senyora va adreçar-se a la comitiva de Lincoln amb les següents paraules: “Aquí està el mico d’Illinois... El maleït abolicionista... Algú que mai més tornarà a estar viu”. El que va succeir ja és història: 6 setmanes després començaria una Guerra Civil que acabaria amb més de 750.000 morts (un 2,4% del total de la població). Lincoln seria assassinat el 15 d’abril del 1865 al Teatre Ford de la Capital quan un simpatitzant dels Confederats, Johan Wilkes Booth, dispararia un tret mortal al cap del president.

Cent seixanta anys més tard, una bandera confederada es va passejar pels passadissos d’aquest Capitoli que estava en construcció (com el país) durant la inauguració de Lincoln. En unes imatges que quedaran per al record, desenes de seguidors de Donald Trump van decidir assaltar la seu del poder legislatiu americà durant quatre hores tot volent impedir la proclamació de Joe Biden com el president número 47 de la seua història. Jennifer L. Ryan, una seguidora de Trump que va volar en avió privat de Texas a Washington per unir-se als sublevats, va explicar al NY Times la seva presència “tot seguint la crida que va fer el meu president”.

És impossible no fer analogies entre els Des-Units Estats d’Amèrica de Lincoln i de Biden. Biden es trobarà amb un país on trenta milions de persones creuen que les eleccions van ser manipulades; amb 400.000 morts per coronavirus; amb una crisi econòmica que ha enviat milions d’americans a fer cues en centres de donació d’aliments; amb unes institucions públiques desprestigiades i amb un conflicte racial no solucionat.

Una de les frases del discurs històric de Lincoln ens pots servir per il·lustrar el present. “No hem de ser enemics”, va sentenciar el president número 16. Avui en dia, amb la crispació propiciada per les xarxes socials i les fake news, és una autèntica missió impossible.