Veritats digitals
He de començar aquest article amb una confessió personal. Durant tretze anys jo també vaig ajudar a alimentar una bèstia que ha destruït molts presents. A través de la gestió de les xarxes socials de personatges cèlebres, ara em sento còmplice del gran poder desestabilitzador d’unes plataformes que ens prometien un món millor, ple d’amics virtuals i carregat de notícies que, un misteriós algoritme, seleccionaria en funció dels nostres gustos i interessos.
Escric amb el cor encongit per l’esclat d’una guerra que ens trasllada imatges que teníem ancorades en els llibres d’història. Mentre a les ciutats ucraïneses s’escenifica una lluita entre la tirania despòtica de Putin i la resistència d’una ciutadania que vol continuar sent lliure, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació es viu una guerra paral·lela.
La batalla de la veritat contra la intoxicació digital.Només necessitem mirar enrere per entendre una mica millor el present. Ja en el seu llibre de memòries, la candidata a les eleccions presidencials dels Estats Units Hillary Clinton parlava de com la informació s’havia utilitzat com una arma per tal d’influir en el resultat d’uns comicis que acabaria guanyant Donald Trump.
Un documental de Netflix, titulat The Great Hack, explica com el govern de Putin va emprar totes les eines disponibles de Facebook per manipular un segment de votants molt concret, propiciant la victòria d’un líder que era afí al Kremlin.No en tinc cap dubte. Sense Facebook no hi hauria hagut un mandat de Trump.
I sempre m’he preguntat què hagués passat si Twitter hagués actuat abans i hagués eliminat el compte a un líder que feia de la mentida veritat i de la manipulació, una forma de créixer. L’extrema dreta de Putin (com la de Trump i Vox) ha sabut beneficiar-se del funcionament d’unes xarxes socials que fomenten la crispació i la descontextualització i que són fàcilment manipulables (algun dia hauríem de parlar de quants diners costa convertir-se en una tendència de Twitter a través de la compra de bots).Estem rodejats de fake news (que, generalment, sempre tenen un esbiaix d’extrema dreta) i per desgràcia, no tenim líders polítics ni socials amb la força d’oposar-se al Metavers de Mark Zuckerberg i la seva alta cotització borsària.
No serem un país democràtic si deixem que missatges manipulats (a algú li sona el missatge d’un camioner parlant de supermercats sense aliments?) arribin a compartir-se per WhatsApp sense que ningú ho aturi.La solució no és fàcil, però hem d’actuar. Necessitem un nou activisme que ajudi a transformar les xarxes socials i que aquestes deixin de ser un viver de l’extrema dreta i de la crispació social.
També existeix una manera alternativa per lluitar contra la desinformació: ajudant al fet que els mitjans de comunicació mal anomenats tradicionals puguin sobreviure en una era que ha fet de la informació un míssil que pot fer guanyar guerres i eleccions.
