L'art en l'era Instagram

Dues hores de cua per entrar al Museu de l’Orangerie de París. En plena recuperació del turisme global, visitar un museu requereix una planificació prèvia on comprar les entrades amb antelació s’ha convertit en indispensable. Mentre esperava que arribés el meu torn, els meus ulls no paraven de fixar-se en un públic que també havia tingut la mateixa idea: visitar uns llenços pintats per Monet en els últims anys de la seva vida i que estan penjats en dues habitacions circulars i il·luminats per una màgica i embolcallant llum natural zenital.

Em preguntava què devia atreure un públic tan jove i heterogeni perquè decidissin esperar, en plena onada de calor, l’encontre amb les pinzellades ràpides, borroses i lluminoses de l’artista francès?Només entrar en la primera de les dues sales vaig trobar la resposta que m’havien plantejat les dues hores d’espera prèvia. Monet en l’era d’Instagram. Fer-se una selfie davant d’un dels nenúfars, gravar un vídeo en format vertical entrant per una de les portes, passejar-se pel davant d’aquests quadres panoràmics lluint un vestit amb un estampat floral forma part del to-do list de qualsevol aspirant a ser una Emily a París (Netflix).

La conclusió era clara: per la majoria d’aquests visitants, gaudir de l’art era quelcom secundari. El focus estava a poder penjar una fotografia, a crear un TikTok, a poder compartir amb una audiència digital que havien visitat un dels llocs més instagrameables del món.

“Vull plasmar el que sento”, va declarar l’artista al final de la seva vida. Enviudat per dues vegades, amb l’amenaça d’una cataracta doble que ennuvolava una vista que ja no veia detalls, Claude Monet dedicaria trenta anys a pintar uns nenúfars que creixien en el seu jardí de Giverny. Només entrar en una de les sales, el poder de l’art va fer que desconnectés del circ que m’envoltava.

Apropant-me a uns llenços de forma sinuosa i que, posats l’un al costat de l’altre, formaria una fila de més de noranta metres, vaig poder comprovar com l’impressionista va convertir-se en una font d’inspiració d’artistes tan radicals com Jackson Pollock o Mark Rothko. En Monet els pigments de color exploten formant constel·lacions mòvils que xoquen entre elles, creant corrents d’aigua multicolor i jardins que calen foc amb la llum d’una posta sol de la Normandia francesa.

Nymphéas o les nimfes, instal·lades el 1927 (un any després de la mort del pintor) van ser un regal de Monet a l’estat de França i van estar plantejades com un espai de meditació, segons s’explica en un dels panells informatius del museu. La contradicció és, per tant, evident. Pot contemplar-se la bellesa serena de Monet, envoltat de selfies i aspirants a tiktokers? Si volen saber la resposta, els invito a visitar aquesta joia que s’amaga en un edifici que s’havia construït per conservar uns tarongers i, per cert, no s’oblidin de comprar els tiquets abans.