La Gran Pantalla

Protegits per la foscor i el silenci, una gran pantalla blanca ens defensa dels rugits d’un present dominat per l’excés de crispació. En un món ple d’incerteses, necessitem unes rutines, uns rituals, que ens ajudin a gaudir d’un imprescindible instant de serenor.En els últims mesos, una sala de cinema s’ha convertit.

...en un refugi on he descobert històries del nostre passat més recent i que jo desconeixia (Modelo 77)

....en una finestra oberta a una realitat on em vaig sentir plenament identificat (Alcarràs)

....en un espill que emmarca les vides d’uns ciutadans que han estat abandonats per un sistema capitalista que, a ritme de llibertat, ha acabat abandonant els més necessitats (En Los Márgenes)

....en un joc que, tot emprant els mecanismes de la ficció, manipula les nostres expectatives del que passarà a continuació (Los Renglones Torcidos de Dios)

....en un ull que documenta la supervivència d’una forma de vida en declivi (As Bestas)

....en un mecanisme que, vint-i-quatre cops per segon, ens desgrana les relacions entre pares i fills (Cinco Lobitos).

Sempre he pensat que disposar d’una columna en un mitjà de comunicació tan estimat com SEGRE és una oportunitat que ve acompanyada sempre d’una gran responsabilitat. Per això, avui vull usar aquest altaveu per invitar-los que tornin al cinema. Passats els mesos grisos de la covid, quan només disposàvem dels nostres sofàs i dels continguts penjats en una plataforma digital, crec que ha tornat el moment de gaudir d’un ritual que mai hauríem d’haver abandonat. Segons dades publicades pel ministeri de Cultura, només una quarta part dels espectadors (27,7%) que assistien a les sales abans de l’esclat de la pandèmia ho han fet aquest any. Als Estats Units aquesta davallada s’ha pogut frenar i només ha baixat un 12% respecte a l’últim estiu precovid. Més enllà del valor cultural de les pel·lícules, la indústria cinematogràfica també genera riquesa, a la vegada que crea milers de llocs de treball (segons xifres de la Spain Film Commission, més de 72.000).

En unes setmanes, els Premis Goya (que se celebraran a Sevilla) posaran en escena l’extraordinària fornada d’un any on el cinema espanyol ha aconseguit emocionar-nos amb unes històries que mereixen ser vistes. Serà també a principis del 2023 quan tres grandíssims cineastes com en Damien Chazelle (La La Land) amb la pel·lícula Babylon, Steven Spielberg (The Fabelmans) o Sam Mendes (Empire of Light) presentaran la seva carta d’amor a un art que ha projectat el nostre present i els nostres somnis durant més de cent anys.